20N: rescatem les víctimes de l'oblit

Durant el franquisme van ser executades a Catalunya més de tres mil tres-centes persones, de les quals quaranta-cinc eren de l’Anoia. Membres de la CNT, d’ERC, del POUM, de la UGT van perdre la vida sota els fusells dels escamots de Franco.

Divendres, 20 de novembre, va fer quaranta anys de la mort del sinistre dictador, i l’Estat espanyol segueix sent l’únic estat de l’Europa democràtica que no ha passat comptes amb el seu propi passat totalitari; ningú mai no ha demanat perdó, els franquistes no s’han assegut mai al banc dels acusats, les sentències de mort signades sota la batuta de Franco segueixen sent legals, i les famílies han hagut de recórrer a la justícia argentina que poc podrà fer davant la negativa del govern espanyol d’extraditar els botxins perquè siguin jutjats.

Quaranta anys i les víctimes no han estat reparades com calia. Ni pels governs, ni per la justícia. I segurament tampoc han estat suficientment recordades pel conjunt de la societat. A l’Anoia queda molt per fer, encara, en homenatge als que van ser afusellats al Camp de la Bota, però també en record dels qui es van haver d’exiliar, dels qui van patir tortures, dels qui van ser empresonats, i de les famílies que van patir com ningú la llarga nit del franquisme.

Persones com Antoni Dalmau i publicacions com la Revista d’Igualada, han fet les seves pròpies recerques històriques perquè la ciutadania coneguem la identitat les víctimes. L’homenatge cívic, ciutadà, però, encara queda pendent.

Si divendres Òmnium Cultural va homenatjar a Barcelona davant de la presó Model les víctimes de tot el país, caldria que a la comarca sapiguéssim fer el mateix i transmetre l’escalf als qui encara queden i un record pels qui ja no hi són. Al cap i a la fi eren els nostres alcaldes, els nostres veïns, els nostres intel·lectuals, els nostres fills, els nostres avis. Tenim una assignatura pendent, un deure moral envers tota aquesta gent per rescatar-los de l’oblit abans que no passin quaranta anys més.

4 Comentaris

J

Jaume

Igualada

26 de novembre 2015.23:50h

Respondre

Es pot dir el que es vulgui. Però crec que és molt greu que els grans partits de l’estat espanyol i els nous partits emergents també, es neguin a condemnar certes coses del franquisme i es... Llegir més neguin a retirar símbols d’aquest feixista assassí. També que subvencionin fundacions franquistes amb diners de tots. Si tu estàs d’acord amb donar diners a aquesta colla, endavant, però amb els meus diners no vull que es facin aquestes coses. No només és el no reconeixement de les víctimes sinó la humiliació que suposa per aquells que han de veure com el diner públic que paguem entre tots va a parar a una fundació que fa apologia del franquisme. Realment lamentable, però clar, això només podria passar en un estat del món, i aquest és l’estat espanyol. No cal seguir intentant utilitzar la lògica, el raonament, la paciència i un seguit d’eines que un estat com l’espanyol mai reconeixeran com a èines vàlides de debat. Mentre tinguin gent que els avali seguiran fent gran el franquisme. Cada dia és tot plegat més en blanc i negre.

J

Jaume

Montbui

25 de novembre 2015.00:36h

Respondre

Crec que l’article parla prou clar de quines coses cal fer per no estar al cul del món i al cul de la democràcia. Evidentment que en una guerra es fan les pitjors atrocitats possibles, però crec... Llegir més que les víctimes de les que parles tu, Rosa, són en mans de republicans en periode de guerra, i les morts de tots dos bàndols s’han de lamentar per igual. Però el més greu del cas és que les víctimes del franquisme són víctimes de la dictadura, de la repressió del règim, de la venjança i la ira... que no tenen res a veure amb les morts de la guerra. És com si em comparessis una pallissa a una baralla. En la primera hi ha agressió a algú que per algun motiu no es pot defensar. En la segona, la baralla, els dos agredeixen i els dos són agredits.

És una vergonya que els diferents governs de l’estat espanyol no hagin fet encara declaracions de condemna de la repressió franquista, de les execucions... Imagines la Merkel evitant condemnar el nazisme, o subvencionant a la fundació SS, o la fundació A. Hitler? Jo no. Imagines els alemanys d’avui en dia dient que els jueus de l’època també van matar algun nazi, i que per tant no es poden oblidar les víctimes de cap dels dos cantons? Surrealista, realment surrealista. Al nostre país només cal fer un cop d’ull per veure que PP i C’s són els que marxen de l’hemicicle per evitar votar en contra de la ideologia franquista. Només cal veure que l’estat espanyol té uns partits majoritaris que eviten fer declaracions i propostes de llei de condemna de franquisme per evitar perdre vots. Encara avui en dia hi ha a les espanyes nets de republicans assassinats per Franco que adoren al dictador fins el moment de conèixer que va ser el butxí dels seus avis. Atado y bien atado! i ara ens hem de menjar els seus successors amb patates i els partits que també li tenen por fins i tot quan el dictador està criant màlves.

R

Rosa

25 de novembre 2015.12:59h

No parlo de les baralles a les trinxeres, on evidentment els dos bàndols actuaven per igual, parlo d’execucions.
Anar a buscar monjos i monges per cremar-los, anar a buscar ex-alcaldes o... Llegir més alcaldes que simplement eren ”centre-conservadors” per matar-los, robar a casa seva davant de les criatures, endur-se el bestiar, cremar-los-hi objectes de valor, cremar esglésies, ermites i retaules que formaven part del nostre patrimoni cultural... tot això des de l’inici de la guerra, l’any 36.
No s’ha de condemnar? No em sembla que es poguessin defensar, tal com injustament tampoc es van poder defensar els condemnats pel franquisme en uns tribunals totalment parcials i autoritaris. Si no hem de tenir por per condemnar el franquisme, tampoc hem de tenir por en acceptar que els republicans no ho van fer tot bé. El passat és el passat i el present està a les nostres mans.

R

Rosa

23 de novembre 2015.12:05h

Respondre

Durant la guerra civil ”els rojos” van executar també a moltes persones a la comarca de l’Anoia, Catalunya i més enllà. Venjances, robatoris, innocents cremats... Per sort la nostra... Llegir més generació sap diferenciar entre el passat i el present, però els nostres avis no ho tenen tan clar i sap greu quan recorden els seus familiars, morts en mans dels que justament no eren franquistes, i veuen com a tots els mitjans només parlen d’una part de les víctimes d’un conflicte polític.
No oblidem les víctimes del franquisme, però tampoc a tots els altres.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.