El Govern de la Generalitat ha aprovat aquesta setmana el projecte de llei de vegueries que ens permetrà definitivament deixar enrere la divisió administrativa espanyola. Les diputacions es convertiran en Consells de Vegueria, de tal manera que se simplificaran les capes administratives (a més de suprimir les diputacions també es replantegen els Consells Comarcals) i amb això aconseguim reduir la despesa, simplificar l’administració i apropar-la als ciutadans. La llei és important perquè és una llei estructural, de país.

Les reivindicacions territorials –legítimes- han enfosquit les virtuts d’aquesta llei, que ha estat envoltada de dubtes que sovint no han trobat resposta. Des de l’Anoia la confusió que han generat sempre les vegueries encara ha incrementat més amb la decisió del Govern, i no és estrany. L’alcalde d’Igualada Jordi Aymamí s’ha aferrat sempre a defensar una possibilitat inexistent: la Regió 1, que ni el govern Montilla contemplava, ni els experts recomanaven ni el territori (ajuntaments, entitats, consell comarcal) no veia bé. Per contra ERC a l’Anoia ha defensat formar part d’un territori on pugui tenir veu pròpia, on l’opinió dels anoiencs no quedi diluïda –com passaria a la regió metropolitana, on el pes demogràfic dels anoiencs és d’un escàs 2 %- on tinguem veu i vot. Per això el projecte Penedès és una oportunitat per a l’Anoia, perquè més enllà de les raons i vincles històrics que ja s’han explicat, nosaltres hi serem des del primer moment i ens ho podrem sentir nostre.

Tot i que la llei aprovada ara pel Govern no inclou la Vegueria Penedès sí que inclou la possibilitat de crear-la. L’article que ho recull, per expressa voluntat d’Esquerra, deixa clar que hi haurà tres mecanismes per crear una nova vegueria i qualsevol dels tres és vàlid: per acord del govern, per acord del Parlament o bé a proposta del territori, de dos terços dels municipis interessats.

És una llàstima que representants de la Plataforma per la Vegueria Pròpia (PVP) i algun mitjà de comunicació anoienc s’hagin precipitat a fer lectures i interpretacions que partien d’una versió anterior a la llei, documents que han circulat i que no tenen cap validesa legal. Les primeres declaracions de la PVP als mitjans es referien a una d’aquestes versions antigues i per això deien que “per crear la vegueria caldran els dos terços del Consell de vegueria de l’àrea metropolitana de Barcelona”. Això és fals.

L’article 4 de la llei aprovada pel Govern diu:

Article 4. Legitimació per a la proposta de creació, modificació i supressió de vegueries

1. La creació, modificació i supressió de vegueries, ha de ser aprovada mitjançant una llei del Parlament.

2. Estan legitimats per proposar la creació, modificació i supressió de vegueries exclusivament el Govern de la Generalitat, els diputats i els grups parlamentaris de conformitat amb allò establert al Reglament del Parlament de Catalunya, i les vegueries i municipis que en cada cas correspongui, d’acord amb allò que s’estableix a l’article 6.

I l’article 6, que es refereix exclusivament a la via de proposta del territori, diu:

Article 6. Creació, modificació i supressió de vegueries a proposta de municipis i vegueries

1. La proposta de creació i supressió de vegueries, requereix el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que l’haurien de constituir, o bé dues terceres parts dels municipis afectats, que en ambdós casos han de representar, com a mínim, dues terceres parts de la població de la vegueria.

2.La proposta de modificació del territori veguerial l’exerceixen les vegueries interessades. L’òrgan plenari dels respectius consells de vegueria ha d’aprovar la proposta de modificació per dues terceres parts del nombre legal dels seus membres.

A l’Anoia els municipis s’han expressat clarament, a través dels seus Ajuntaments. Si tenim en compte que hi ha 7 municipis que formaran part de l’Alta Segarra amb capital a Calaf i formant part de la Catalunya Central, la resta dels municipis de l’Anoia han parlat clar: dels 26 municipis, 23 han aprovat la moció a favor de la vegueria Penedès, i també ho ha fet el Consell Comarcal de l’Anoia. Els percentatges a la resta de les comarques del Penedès (Alt i Baix Penedès i Garraf) encara són superiors, de manera que es compleixen de llarg els dos terços requerits per la llei.

Si no s’hagués acceptat, per part de PSC i ICV, flexibilitzar les condicions per crear una nova vegueria, Esquerra no hauria impulsat aquesta llei. I si la del Penedès encara no es recull al mateix nivell que les altres és perquè les set vegueries previstes a la Llei ja són àmbits funcionals i disposen de serveis territorials dels diferents departaments de la Generalitat des de fa temps. L’àmbit Penedès, en canvi, tot just s’està debatent al Parlament i tot i que es podria aprovar el proper mes de maig encara està, per tant, en una fase anterior a la resta de territoris.

És cert que m’hauria agradat veure ja la vuitena vegueria en aquest projecte de llei. Però no tinc cap dubte que amb aquesta llei hi estem més a prop que mai.