Una de les injeccions d’autoestima territorials més gran que he tingut darrerament ha estat la de constatar fins a quin punt Igualada vam ser bressol industrial de la moda. L’exposició que es pot veure aquests dies al Museu de la Pell d’Igualada fa pública una tasca ingent de recerca i documentació liderada per la directora de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia Marta Vives, i que consisteix en un inventari d’empreses, un macrollistat de tots els tallers i fàbriques de gènere de punt que han existit a casa nostra. Mai ningú fins ara havia recollit aquesta informació, i de fet la llista encara és viva i s’anirà completant amb la informació que aportin els mateixos igualadins partint de documentació pròpia o de records familiars.

A la llista, que ocupa diversos plafons de l’exposició “Anoia, el punt d’origen de la moda”, hi ha noms de fàbriques, d’empreses, de marques que ens són familiars en el sentit més literal; tots tenim un familiar que hi va treballar. Aquell Excel és una gran síntesi de la història del tèxtil a Igualada, que en realitat és la història que explica la ciutat avui. Som el resultat de segles d’esforç d’empresaris i treballadors per construir un teixit industrial fort, des dels segles XVII i XVIII amb la producció d’indianes fins al segle XX amb la fabricació del gènere de punt. I és innegable que els moviments socials que han fet progressar la ciutat han anat sempre lligats a la vida industrial igualadina, ja sigui del tèxtil com de la pell.

Per això és tan important que s’hagi fet aquest esforç per recuperar els arxius de les empreses tèxtil de la ciutat, perquè preserven la nostra història de l’oblit i perquè formen part d’un patrimoni documental català que no s’hauria de perdre mai. Gràcies Marta Vives, i també als responsables de Fagepi, Fira d’Igualada, l’Ajuntament i el Museu Comarcal que han tingut la sensibilitat de veure que preservar la nostra història de l’oblit, avui, és una autèntica prioritat.