Ja ningú no nega que els mitjans de comunicació tenen un paper clau en la construcció de l’imaginari col·lectiu; no són un simple reflex de la societat sinó que ajuden a configurar-la. Per això és tan important que hi hagi mitjans de servei públic, que no només expliquin la realitat sinó que ajudin a elevar el nivell de la comunitat a la qual es dirigeixen, que dibuixin un model avançat de societat i que ajudin a fer que el país sigui millor.

Faig aquesta reflexió amb motiu del 8 de març. Després de molts anys de lluita ja hem aconseguit que la “dona-objecte” vagi de retirada a la publicitat, però aquesta és una victòria irrisòria perquè el que caldria és que les dones apareguessin amb naturalitat en espais que han estat tradicionalment masculins, com la informació econòmica o l’opinió política, un sector on les dones som sempre -i en solitari- la “quota” femenina. Algú pot pensar que si a la televisió no hi surten més dones directives és perquè no n’hi ha més, però insisteixo en la idea que la televisió no només ha de reflectir la realitat sinó ajudar a millorar-la, i incorporar testimonis de dones amb responsabilitat i que hagin assolit èxits professionals i vitals és un motor que serveix de mirall i exemple, i una potent eina de transformació de la societat.

Probablement la poca presència de dones als mitjans de comunicació s’explica per unes dades que va fer públiques el Col·legi de Periodistes de Catalunya l’any passat; si bé a les facultats de periodisme el 70% de l’alumnat són dones, a les redaccions dels mitjans el percentatge cau fins al 45% -fet que mostra que moltes dones ja no treballen del que han estudiat-, i entre els càrrecs directius de les empreses periodístiques ja només el 30% són dones (xifra que es redueix encara més si restem les revistes femenines). Estic convençuda que uns mitjans de comunicació amb més dones al capdavant no caurien tan sovint en la temptació de la “dona-quota” a les taules de convidats, i en aquest sentit les empreses públiques haurien de donar exemple. Per això és una llàstima que aquesta setmana la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals hagi presentat el seu nou equip directiu format exclusivament per homes. En conec alguns i són molt bons professionals, res a dir de la seva vàlua. Ara caldrà esperar que dibuixin, a través dels seus poderosíssims micròfons i les seves influents pantalles, una societat on les dones no siguem un element decoratiu.