Estimat i apreciat Patge Faruk. Avui com cada any en aquesta data arribeu al pavelló de les Comes on totes les nenes i nens us esperen amb moltes ganes com a aperitiu del dia 1 de gener amb l’entrega de la carta i el dia 5 de gener amb la gran Cavalcada de Reis.

Una Cavalcada de Reis centenària a casa nostra i que és la enveja, sana enveja, d’aquells que la viuen per primer cop. La gran majoria repeteix per estar a la nostra ciutat la tarda-vespre del 5 de gener per veure les cares d’alegria, il.lusió i timidesa dels nens i nenes.

Molts us preguntareu perquè un articulista habitual dels esports avui us parla del Patge Faruk. La resposta és molt clara. Vull aprofitar l’oportunitat que m’ofereix l’anoiadiari.cat cada quinze dies de poder expressar la meva opinió i per això avui m’agradaria escriure-li una carta al Patge Faruk.

Voldria demanar-te estimat Patge Faruk que m’agradaria ser alcalde de la meva ciutat per poder millorar moltes coses que no m’agraden. Ara en aquests temps de crisi m’agradaria fomentar llocs de treball per aquells amics meus que no en tenen i també per la resta de ciutadans que aquest nadal ha estat diferent als anteriors per la maleïda crisi.

Si jo fos alcalde de la meva ciutat, estimat Patge Faruk, faria un menjador social per a tots aquells pobres que no tenen sostre i que no tenen recursos per endur-se un plat a taula. Si jo fos alcalde de la meva ciutat, estimat Patge Faruk, demanaria ajuts a les altres administracions públiques per tenir un transport públic fins a Barcelona digne del segle XXI i no pas de l’home de cromagnon. Si jo fos alcalde de la meva ciutat, estimat Patge Faruk, continuaria dient les coses pel seu nom perquè amb la veritat no s’ha de tenir por a res. Per dir el que un pensa no és mossegar la mà que et dona de menjar, senzillament és ser honest amb els altres i amb un mateix.

Estimat Patge Faruk, per últim i no estendre’m en la meva missiva, m’agradaria que la hipocresia, la falsedat, les envejes i les mentides s’allunyessin molt de la meva ciutat. Pot semblar una utopía aquesta petició, però sé que molts també ho voldríeu.

I al 2011 intentar guanyar les eleccions!!!!!.

Somiar no costa diners i espero que els nostres estimats polítics no ens cobrin per somiar.

Feliç Any Nou 2010!!!.