Diners, diners, fitxatges i més fitxatges i la il.lusió i els sentiments es perden pel camí.

Ara que estem en època de crisi, més que mai els clubs de casa nostra han de mirar-se molt a la butxaca per no gastar més del compte i poder fer tots els pagaments. Però només en aquesta època de vaques flaques ens enrecordem de fer pedrera.

La base, treure jugadors/es de la pedrera, no es treuen d'avui per demà. És un treball de molts anys i que a casa nostra per la societat en la que vivim, és una feina destinada als clubs i les entitats esportives.

Personalment crec que els sistema educatiu de casa nostra no és el millor ni el més adequat per la gent que vol practicar esport. El model americà d'estudis-esport per a aquells que volen practicar un esport és molt encertat. Si no aproves i treus unes bones qualificacions no practiques l'esport que t'agrada encara que puguis arribar a ser professional.

Aquí si vols practicar un esport d'alt nivell i no tens recursos econòmics segurament deixaràs de practicar aquell esport. I possiblement pel camí perdem a grans esportistes que no veuen un futur clar en el món de l'esport. Si tot i aquests entrebancs s'aconsegueixen grans resultats d'esports i esportistes a casa nostra vol dir que alguna cosa s'està fent bé.

El que millor hauríem de fer es treballar amb l'esport escolar i la base perquè són el futur a casa nostra en qualsevol disciplina esportiva. La comarca de l'Anoia, una de les comarques amb l'índex d'atur més elevat de Catalunya, on cada dia tanquen més empreses no tindrà recursos per recolzar als seus equips. Per això treballar ara i sempre amb la base, com a filosofia de vida i no pas com una urgència momentània.

El futur està a l'esport escolar i la base per poder gaudir en el que resta d'aquest segle.