El Proinosa Igualada HC no acaba de rutllar, sobretot a nivell de resultats, i després de dotze jornades de competicíó la situació començar a ser preocupant i inquietant.

Ja no entraré a valorar si amb només dotze punts en dotze jornades és un bagatge idoni per un equip que a l'inici de la temporada feia concebre esperances de poder fer coses importants. Les excuses del calendari, la sort, els àrbitres, etc, no ens porten en lloc.

Sóc conscient de que aquesta temporada costarà patir i molt per no perdre una categoria que es va aconseguir fa 26 anys. L'Igualada que és un històric de l'hoquei no es pot permetre perdre la categoria i per això cal estar ben atents i intentar treballar al màxim perquè això no passi.

Arribats a aquest punt de la temporada seria molt senzill fer comparatives estadístiques d'altres temporades, si amb més o menys pressupost, si amb més o menys fitxatges, si amb més o menys socis, si s'han guanyat més o menys partits. No serveix per viure el present.

Un present que ens parla de que l'Igualada HC no ho està fent malament en defensa perquè ha encaixat 43 gols en dotze jornades que dona una mitjana de 3,58 gols encaixats per partit. Quelcom normal si tenim en compte que amb el canvi de reglamentació s'ha incrementat el nombre de gols marcats. A més la mitjana dels equips de l'OK Lliga de gols encaixats és de 45,2 per partit, més dels que encaixa l'Igualada HC.

El principal problema podríem dir és la definició. Els igualadins només han estat capaços de marcar 39 gols en dotze jornades amb una mitjana de 3,25 gols per partit. Un pobre bagatge si tenim en compte que la mitjana dels equips de l'OK Lliga diu que en marquen 45,2. A més el Proinosa Igualada té hores d'ara el sisè pitjor atac de la lliga i per això ocupa la desena posició de la classificació amb només tres punts d'avantatge respecte als llocs de descens.

Tot i que el porter Albert Balagué no va estar encertats en alguns partits a l'inici de la lliga, no seria qüestió de carregar totes les tintes en la porteria i pensar perquè l'Igualada marca tants pocs gols. Només tenim dos davanters nats, Edu Fernández que es troba en els seus números, i el jove Enric Torner que és una gran aposta de futur però al que les coses no li acaben de sortir del tot bé.

Paciència, sí, però amb cura no fos cas que a final de temporada ens haguem de tibar dels cabells. Cal treballar més per millorar l'efectivitat de cara a porteria i intentar guanyar dimarts els tres punts a la pista del Cerceda si no volem menjar-nos els torrons en els llocs de descens.

Continuarem confiant, però cal no adormir-se perquè la situació preocupa i molt.