Paraules que poden arribar a dir i moltes vegades diuen moltes coses, però que s’utilitzen excessivament i amb certa demagògia. Hem de respectar i ser respectuosos, hem de ser solidaris en els casos més extrems de desgràcies, de fatalitats, de crisi, etc.

Qui respecta als ciutadans?. Qui és solidaritza amb la majoria de la societat?. Són preguntes freqüents que venen al cap quan un descobreix les barbaritats que es poden arribar a fer gastant quantitats indecents de diners amb els pressupostos generals de l’estat. Les quantitats indecoroses que costen expresidents, ex-ministres i altres polítics que a més a més poden tenir altres ocupacions i retribucions. Les quantitats indecents que paguen les administracions a determinades empreses amigues o d’empresaris amics per determinats serveis quan segurament podrien ser molt més econòmiques. Partits polítics i institucions que han comès irregularitats en finançaments i diners perduts pel camí que eren de tots.

I després ens demanem que siguem solidaris. Solidaris amb qui, amb una classe política que utilitza els ciutadans com a titelles i els fa anar cap a on volen. Amb crisi o sense crisi, la classe política continua vivint molt bé i sense haver renunciat en el 90% dels casos a cap del seus privilegis, mentre que els ciutadans porten una colla d’anys renunciant a moltes coses i adaptant-se a les delicades situacions.

Tot plegat fa un flaire que no agrada. I tot això que és el dia a dia ho podem aplicar sense cap mena de problemes al món de l’esport on abans les administracions (en èpoques de vaques grasses) donaven el que no es podia donar per mantenir o crear clubs de màxim nivell de manera exagerada i molt artificial. Ja fa dies que es paguen les conseqüències d’aquelles barbaritats econòmiques i possiblement, lo pitjor per a molts encara està per arribar, sense que existeixi aquella solidaritat per poder ajudar a evitar la desaparició de determinades icones de la societat.

Mentrestant, tot continua tranquil, la gent emprenyada, enfurismada però cadascú a casa seva. Si repassem la història i veiem el gran nombre d’injustícies que hi ha i amb més casos de corrupció que es destapen cada dia, podríem estar en una guerra. Sembla que això no arribarà, però si que podem demanar una mica més de respecte i una mica més de solidaritat, de la de veritat. No de la que es diu i després no es fa.