Amb les vaques grasses i coincidint amb una de les millors èpoques econòmiques en que els diners els regalaven com xurros i on si no t’endeutaves eres una mica tontet, s’ha pogut esbrinar i saber que sempre al capdavant d’entitats esportives i federacions hi ha hagut més gent que ha estat per servir-se que no pas per fer un treball de servei.

Ara que cada dia ens despertem amb un nou cas de presumpta corrupció d’un determinat partit polític, o d’un altre, ens adonem que els diners (majoritàriament públics) anaven i venien amb sobres o maletes com el que compra un paquet de xiclets.

Milions i milions de diners malversats que han engreixat i molt els comptes de molta gent que per la seva situació i posició possiblement no tenien cap mena de necessitat de fer segons quines accions pel seu estatuts i pels seus sous. Però per culpa d’això i moltes altres coses, la culpa és dels pobres ciutadans que són els que més pateixen les retallades i la manca de molts serveis bàsics.

El mateix succeix en moltes entitats esportives, socials i culturals on sempre hi ha hagut i encara hi ha molta gent que ha dedicat i dedica moltes hores i a vegades fins i tot diners per tirar endavant determinats projectes. Però també hi ha hagut en aquestes èpoques d’abundància molta gent que estava al capdavant d’entitats per lluir un determinat càrrec i també per treure un benefici. Per culpa de molta d’aquesta gent veiem com cada dia hi ha entitats (la majoria esportives) que vivien de patrocinis i subvencions que han hagut de baixar la persiana per la mala gestió dels seus dirigents.

Vivim en un país on ser un mal gestor té premi. Quan pitjor ho fas més càrrecs després et donen i amb una millor remuneració econòmica, com agraïment als serveis prestats a la comunitat. La realitat és que durant una colla d’anys hi ha hagut molta gent que ha estat al capdavant d’entitats i associacions per servir-se i endur-se tot el que podien i més. I ara que les vaques pràcticament no donen ni llet, moltes entitats i associacions sobreviuen gràcies al voluntariat i a molta gent que té sentiments i que realment té vocació de servei i d’ajuda als altres.

Sense tota aquesta gent voluntariosa que treballa en els 95% dels casos en l’anonimat, no seria possible poder tirar endavant molts projectes que alguns que s’han servit durant anys desitgen que fracassin per poder-se demostrar que ells són imprescindibles. I si una cosa hem de tenir clara és que en aquest món, estem de pas. Tothom és important aportant el seu granet de sorra en qualsevol aspecte de la vida. Però ningú som imprescindibles perquè el món continua funcionant.