Des d’Ocisport tenen la capacitat de transformar els nostres carrers, els nostres boscos, el món en veritables camps de competició, en fites a aconseguir. Tenen la capacitat de moure quantitats de gent en itineraris de pura adrenalina i creativitat. Però una tasca d’aquesta envergadura obliga a un bon equip de treball, a una preparació exhaustiva de cadascuna de les activitats a fi de posar cada cosa al seu lloc. Hem anat a buscar l’Albert Balcells, el cap d’Ocisport. Aquell qui moltes vegades des d’una taula de despatx  ha de controlar el dia a dia i preveure totes les possibilitats. Estem acostumats a veure’n l’eslògan però potser no coneixem qui hi ha al darrere.

Qui és l’Albert Balcells?

Autodefinir-se costa. M’agrada descriure’m com un apassionat de l’esport. Una persona que des de ben petit he viscut vinculat a aquest món en diferents vessants i ara , per qüestions personals i també per edat, em toca viure’l des de la barrera;  hi continuo vinculat però des d’aspectes organitzatius. He de dir que “em permet” continuar-hi vinculat, la qual cosa és un luxe.

Sembla, doncs, que l’esport no només és feina?

No. La meva vinculació té tradició familiar. El meu pare sempre practicava  esports i això ens abocà a un interès per a qualsevol activitat. De petits, a l’escola Pia, els tastàrem gairebé tots i cap als 10 anys em vaig inclinar pel futbol. Vaig entrar al Futbol Club Igualada fins al 17 anys, moment en què conec  el món de la competició de la bicicleta de muntanya. M’hi vaig afeccionar ràpidament i els resultats foren espectaculars.  Inicialment combinava futbol  i bicicleta però  amb no res vaig ser campió de Catalunya , passats quinze dies  ,campió d’Espanya i dos mesos després 5è del món en categoria junior. La bicicleta de muntanya vivia un molt bon moment no només a nivell europeu sinó també a nivell mundial.

Uns resultats que et situen, molt jove ,en  el món de l’esport d’elit

Sí,m’hi dedico professionalment. Sóc a la selecció, viatjo per tot el món . Visc entrenant, a més, l’entrenament de la bicicleta demana sempre  llum solar la qual cosa  escanya molt més el temps que pots dedicar a altres activitats. Em costava combinar estudis i món professional.Vaig entrar a la carrera d’INEF i he de dir que la meva fase universitària fou llarga. Has de renunciar a amics i sortides. Tens 17 anys i no és fàcil. És una vida personal de renúncies.No pots sortir de nit i anar a dormir tard si l’endemà has d’entrenar.

Però  els  resultats eren espectaculars...

En cinc anys sóc el número u del rànquing espanyol. Classifico Espanya per als Jocs Olímpics. Tot apunta que seré una de les figures mundials d’aquest esport. Però... Una lesió a a les cames afecta al meu rendiment, em quedo sense jocs olímpics,perdo la beca,he deixar el món de la competició... Em quedo sense feina. Cal replantejar les coses. Cal fer un cop de cap .Reprenc els meus estudis d’INEF. Començo a treballar per l’empresa Buff a la qual estic molt agraït perquè després de ser el meu suport en el món professional em dóna pas al món laboral. Has d’assumir que ja no puges més, que el que ve , el que queda ja és baixada Has de reestructurar la vida i prendre un altre camí: a mi em va atraure la gestió. Cal prendre una altra direcció.

Què aconselles a tots aquells  qui comencen a practicar esport

El món de l’esport és com el món real, cal tocar de peus a terra. Tot és bo en la seva justa mesura. Últimament s’ha posat de moda l’ultra distància, que demana  molta exigència no només a nivell físic sinó també a nivell mental. La moda porta gent a un model de vida que no li correspon pel que ha fet al llarg de la seva trajectòria.. Cal una pràctica moderada, nosaltres defensem esport i salut i si es vol tirar més endavant cal posar-se en mans d’especialistes. Cal evitar les estrebades que et poden destrossar físicament o mentalment , si tires pel dret sense posar-te en mans de gent amb experiència. En dos anys et rebentes

L’any 2002 encetes una nova empresa. Amb quina intenció?

Amb dos companys més ens volem vincular al món dels esdeveniments esportius. Tots tres socis teníem altres feines i ho vèiem més com un hobby que no una feina. Era un món incert, no sabíem cap a on volíem anar ni si tenia possibilitats. Però l’empresa troba espais en el mercat a poc a poc. L’any 2005  rep un impuls important i  plego de Buff per dedicar-m’hi en exclusiva. Tenim una empresa que participa d’activitats d’àmbit internacional, candidatures per a campionats, copes del món...  Som una empresa coneguda i especialitzada en la BTT i en les curses de muntanya. Una empresa coneguda arreu del món.

Pots especificar alguna de les activitats que heu organitzat?

Campionats del Món de BTT i de Trial 2015

Campionats del món de curses de muntanya 2006 , 2012, 2016

Copes del Món de BTT 2008, 2009, 2013,

Copes del mon de trial 6 edicions

Campionats del món del món de policies i bombers, Jocs dels petits estats, VolCAT, Copa Catalana BTT,  aproximadament portem unes 500 curses organitzades....

I també activitats més populars com la Festa de la Bicicleta de Barcelona, Urban Running, Buff Epic Run,  Esport i Natura, Bikeshow etc, etc...

Això ha fet que puguem organitzar des d’  una activitat lúdica, més popular,  fins a la més especialitzada en l’àmbit d’aquests esports exceptuant els jocs olímpics

Com organitzeu una cursa?

Tant les curses de BTT com les curses d’alta muntanya demanen un bon coneixement del medi. Cal moure’s per llocs tan inhòspits com es pugui. Tot és a l’aire lliure. Cal arribar a pujar muntanyes fins a 4000m metres. Estem exposats a temperatures complicades tant pel  fred com per la calor. Nosaltres hem de garantir  la seguretat i que la cursa sigui un èxit i hem de buscar l’espectacularitat de la prova. Aquesta és la nostra feina.

Recordes alguna incidència important?

He de dir que des de l’any 2002 fins ara no hem patit cap fet  greu. Hi ha hagut de tot: evacuacions, rescats, caigudes... Això depèn de l’atzar però també cal tenir les coses ben lligades, cal una bona previsió i posar les mesures pertinents.

Quin tipus de persona trobem a la vostra empresa?

La condició imprescindible és que sigui un apassionat de l’esport. Per exemple, una de les curses que hem organitzat aquest estiu  consistia  a córrer durant 30 hores ; això vol dir que els organitzadors també han d’estar 30 hores vigilant.  Implica molta dedicació i adaptació a les circumstàncies. També demanem una formació en el món esportiu ,llicenciatura d’INEF o un currículum lligat al món de l’esport. I per acabar cal feeling, un bon contacte; treballem de cara a la gent i moltes vegades estem cansats o en situacions límit i hem de saber  tractar bé els altres. La combinació de les tres coses seria el nostre perfil. Ara tenim un bon equip i anem tots a la una. Estem satisfets amb les persones que han passat per ocisport i sobretot amb l’equip que hem pogut consolidar els últims anys, combinant persones de sempre i persones noves amb inquietuts i molta empenta.

L’empresa continua amb els seus socis fundadors?

No. L’any 2007 vam separar l’empresa  en tres. Cadascú optà per un àmbit. Gestió, monitoratge i escola  i serveis esportius que és la que ara es dedica als esdeveniments, vàrem viure grans moments amb el Jordi Rojas i el Joan Mayor, fèiem un bon equip. Nosaltres som ocisport serveis esportius. He de dir que les tres empreses tenim el mateix nom, quan ens vam separar no vam veure la necessitat  de canviar-lo i ara pot provocar alguna situació divertida.

Com veus el futur?

En aquest moment l’empresa gaudeix que el món de l’esport està en creixement i sobretot els dos esports a què nosaltres ens dediquem. Creiem que no és una moda sinó un canvi social i que a partir d’ara anem cap aquí. També és veritat que han aparegut moltes empreses com la nostra però  tenim un prestigi que ens hem guanyat i som reconeguts arreu del món . No és tan fàcil entrar en el món de l’alta competició. Espero continuar treballant igual. Els contractes són complicats, els campionats del món només són contractes d’un any però et donen prestigi i experiència. Demanen un gran esforç, són itinerants i saps que l’any a sobre no el gestionaràs tu. Per altra banda estem creixent  en esdeveniments personalitzats  com l’ urban runing d’Igualada  o la Salomon Run Barcelona... que poden ser per a una entitat pública o privada ,i que ajuda a les marques a arribar d’una forma molt potent al seu client final. Aquesta és més la meva tasca, la relació amb institucions internacionals, amb esportistes, amb Institucions...i amb tots aquells pràcticans que senten l’esport d’una manera especial..

Quina relació viviu amb Igualada?

Estem aquí des del 2002. Hem tingut amb la ciutat alts i baixos. Ara vivim un moment dolç, havíem pogut treballar poc per aquí. L’ajuntament actual ens ha permès demostrar que podem fer coses i estem encantats d’ajudar a promoure i donar a conèixer la ciutat i la comarca.

Fa pocs dies vàrem rebre la notícia que estàvem guardonats amb el premi a la capacitat emprenedora, bé...sempre és d’agrair que reconeguin la teva tasca, i a vegades a casa més...el que sí estem és molt satisfets, sobretot per totes les persones que formen l’equip Ocisport, ells més que ningú saben el que és una feina com aquesta, moltes vegades a l’ombra, estic segur que aquest premi ens seguirà encoratjant  a seguir treballant més i millor...