Avui fem un viatge per una biografia; però l’Albert no ens explicarà el seu ADN fil per randa sinó que parlarem d’una construcció artística. De l’intent d’un jove –com molts d’altres- de viure la proesa de caminar de bracet amb les seves passions: l’art,la música, la pintura...D’un temps ençà és present a les nostres vides, és la imatge, el so i la veu de molts dels actes del món cultural  i dels carrers de la nostra ciutat.

En  realitat va en serio, i es diu vida

Hola Albert. Qui ets? Qui vols ser?

Sóc cantant i músic, però també m’apassiona la pintura i el teatre. Sóc una persona amb ganes de viure del que li agrada. Vull continuar sent qui sóc, però sempre millorant en tots els aspectes. Vull viure de la música ja que considero que és un llenguatge que ajuda  la gent a connectar amb el cor i a transitar per tots els moments de la vida, la música sempre ens acompanya.

I arribà  La Purga...

Sí, el meu llibre. Però no només un llibre, es tracta d’un projecte de vida. Necessitava un canvi. Aquest llibre és un recull de totes les emocions, aprenentatges i vivències que vaig viure durant sis mesos en una masia amb l’única intenció de conèixer-me . Ho vaig plasmar en cançons, escrits, dibuixos... creia, i ara puc assegurar, que traspassar una cosa en un paper és traspassar-la al mateix temps a la vida.

"Sempre queda el desig de continuar. D’alliberar-te del sofriment i de les pors per donar-li un sentit a la vida"

Vas acabar la Purga...

Si, i començà un nou projecte. Llegir els poemes d’en Marc Freixas em van fer pensar que podíem col·laborar i fondre’ns. Ja havia musicat altres poetes. El resultat fou un disc: “Música d’amor i silenci” on vam tenir el privilegi  que gent amb molta trajectòria en el món musical com en Cesk Freixas, Albert Palomar i Toni Balsells (To) col·laboressin amb el CD. Començàrem a fer concerts i a escampar la música i la poesia pel món. La música en directe és el millor. Volíem fer-nos un lloc. Pertanyíem a mons diferents però compartíem la mateixa il·lusió.

El projecte amb el Marc Freixas continua?

Si, darrerament hem tocat al Barnasants – el festival de cançó d’autor més important d’Europa-, amb la  col·laboració de GDM (música per al desenvolupament), amb Dani Pujol (ex bateria de l ‘Adrià Puntí i de 080) i en Narcís (DJSánchez).

A l’abril anàrem a TV3 a presentar el disc, tenim una mànager, la Lourdes, i hem  creat una associació cultural “ Galàxia Management”. Ens proposem fer el primer festival de cantautors d’Igualada.

He il·lustrat el llibre del Marc que sortirà aquesta primavera Reflexions a plena llum de carrer.

Continuem redefinint  els nostres directes i treballant per aprofundir en aquest univers poètic i musical.

I també...

També participo en d’altres projectes musicals. He fet de teclista i de cantant en el nou disc de Nafent del Toni Balsells “To”. L’hem gravat als estudis Aurha i als Dr.Hope, amb músics d’arreu de Catalunya. Unes cançons seves i precioses, amb el Pau Sastre, el productor, i  que aviat  sortirà al mercat. Ho espero amb moltes ganes!

M’agrada anar a les escoles –ho he fet un parell de vegades-  i explicar la meva experiència a la quitxalla: explicar l’ombra que ens contradiu, el que hem reprimit que apareix. El que construïm al damunt per poder tapar. És un tema social... Molts joves no entenen què passa, no se senten compresos, no entenen el món. Necessitem gent que sigui lliure respectant la seva intimitat i la dels altres.

I musicalment ?

Vull fer el CD que jo necessito escoltar

Un disc  amb cançons que parlin de moments, moments essencials de la vida que moltes vegades passem per alt, qüestions quotidianes que tothom viu, com un cafè al matí, que a vegades sotmesos amb el dia a dia no sabem valorar. O com quan la vida et dóna un cop, o t’agafa d’imprevist una situació que no t’esperes que t’enganxa quan estàs pensant en una altra cosa. Aquelles situacions que fan treure la força d’on et penses que no la tens.

El disc  es va coent. Una cançó que m’agrada molt “Dóna’m la mà” parla que a vegades ets qui necessites ajuda  i d’altres ets tu qui ajudes, i en aquesta espècie d’intercanvi quotidià es basa la vida.

Quan el podrem escoltar?

Espero que ben aviat. Per fer un disc, crec que és com quan pintes, que has de viure experiències i extreure’n d’elles alguna cosa per poder-les explicar. T’has d’arriscar a buscar emocions i després intentar entendre-les. No puc dir quan sortirà però vull que sigui rodó. Vull un disc que acompanyi, que entengui.

Tens referents directes?

Si, molts. Començant per l’ordre de Max Ernst, l’emoció de Beethoven i Wagner, el coratge de Michael Jackon, la sensibilitat de Charles Bukowsky, la sinceritat de les lletres de Moustaky, les ganes de revolució dels Ska-P, la fortalesa de Frida Khalo, les ganes de viure de Freddie Mercury, que com bé diu “Show must go on”.

Com creus que la ciutat acompanya una persona que té una projecció artística o com creus que hauria de fer-ho?

La ciutat ja ho fa. Té molta vida cultural, des del Fine Art  fins al RECIgualada. Una de les últimes actuacions que he fet a Igualada va ser un espectacle organitzat per Igualada Comerç en què la música en directe va donar més màgia a la ciutat. Va ser molt bonic.

Com a membre d’una generació que ha entrat al món en plena crisi, què t’has trobat?

Pertanyo a una generació amb la capacitat de qüestionar-se els valors i amb la inquietud de voler un món millor. Cadascú emprèn la seva vida a la seva manera, jo he triat la música, el que em fa més feliç.

Mentre...

“Anhelo la transformació”