Es reediten en un volum d’ ”Obra completa” les cinc primeres novel·les de l’autora de la Plaça del diamant, els seus contes, relats d’infantesa i articles que escriví per a la premsa republicana.

He de reconèixer que recomano una lectura que encara no he fet. Però vull reflexionar en veu alta:

Tempta acostar-se a la Rodoreda de joventut, a la dona atractiva i amb empenta que es feia un lloc en el panorama cultural de la Barcelona de la República però tampoc pots deixar de pensar que fou ella la que renuncià a aquests textos, la que quan construí el seu personatge literari decidí que tot el que havia publicat abans d’Aloma  no havia de formar part del seu llegat . I aquests textos són el creixement d’una escriptora o va ser la guerra i l’exili el que la va fer escriptora?

Els catalans vivim gasivament  d'alguns dels nostres personatges i hem de reconèixer tot el que devem a tota aquella gent  a qui la guerra escapçà la vida i que ,després, s’abocaren amb aspror i sacrifici a “salvar”  una llengua malmesa ,embrutida  i silenciada. Però aquesta gasiveria ens converteix en propietaris  dels seus mons? Qüestionable.

Hem vist altres casos arreu del món; és llaminer trobar un manuscrit inèdit i tothom remena calaixos així que a un escriptor se l’ enduu  Thànatos : Vladimir Nabokov, Susan Sontag ...

Llegir aquests textos em fa sentir espieta, em sembla que m’amago darrere la porta i escolto converses íntimes. He llegit les cartes de la Rodoreda  i l’Obiols que s’han editat i també les que compartí amb el seu editor ( i també escriptor) Joan Sales. I no sé... El seu artifici literari no es construí  a partir de les seves relacions personals... Però sí a partir de les seves experiències; ara,  en la seva literatura només  hi és ella, i ,amb ella, la vida de moltes altres dones i també una profunda mirada al fet de viure ; d’aquí la seva grandesa com a escriptora.

Alhora em moro de ganes d’ obrir el volum i reconèixer l’arquitecta literària en els seus primers esbossos, saber dels seus neguits de joventut i de les seves dèries culturals. Saber un bocí més d’un món literari espectacular.

Fins i tot com a lectors som éssers contradictoris.

I també he de dir que tots els llibres de la Rodoreda mereixen “viure”  amb i en nosaltres. En un moment com el nostre un llegat d’aquestes dimensions no només és una percepció profunda de la vida sinó també un model lingüístic , els escriptors formats durant la república són lectures necessàries,també, per la riquesa del seu model de llengua. 

Mercè Rodoreda   Obres de joventut.Novel·les,narracions,periodisme.

                           Biblioteca clàssica catalana.Edició de l'IEC,ed. 62 i la fundació Mercè Rodoreda