Hi ha un episodi recent de la política internacional que està passant relativament desaparcebut per a la majoria de la ciutadania.

Resumint, diu així: Jan Böhmermann, humorista de la televisió pública alemanya ZDF, va insultar en una peça del seu programa el president turc Recep Tayyip Erdogan, titllant-lo de follaovelles i de consumidor insistent de pornografia infantil. Fins aquí, tot en ordre. Però vet aquí que l'Erdogan (perdó, però té nom de medicament genèric) se'ns ha ofès i ha cridat a consultes l'ambaixador alemany a Ankara (sí, Ankara és la capital de Turquia, no Istanbul).

Alemanya, i Merkel en concret, té dues alternatives: o bé permet que la fiscalia turca investigui els fets i la llibertat d'expressió alemanya es vegi afectada, o bé denega la petició turca i s'enfronta a un país que té l'encàrrec (miserable, mesquí i covard per part de la Unió Europea) de frenar el flux migratori cap a la vella i encara rica Europa.

Acusar el president Erdogan (diuen que cal prendre'l cada 8 hores i va bé pel mal de coll) de mantenir relacions eròtiques amb cabres és, a ulls del fiscal turc, un "crim contra la humanitat". De fet, més aviat és un crim contra el plaer sexual de les cabretes. Però deixem els animals en pau i parlem de l'Erdogan (i consulti al farmacèutic).

No deixa de ser irònic que sigui el president de Turquia qui vulgui un humorista com el seu particular trofeu, com el seu –perdó per l'expressió— cap de turc.

Però la ironia s'esvaeix si pensem un minut sobre el tema: la cosa és que un mer acudit sobre els hàbits sexuals del president turc pot posar fi a la vida de centenars de nens refugiats. Perquè la tasca de Turquia és aturar que els nens morin a les platges (perdó per la imatge de la capçalera), o això ens volen fer creure. I si l'ofès de l'Erdogan (llegeixi les contraindicacions i consulti el seu metge) deixa passar més nens perquè morin al Mediterrani? I si un mer acudit obre una crisi sense precedents que no farà gens de gràcia a ningú? I si de cop i volta el follacabres bombardeja de nou el kurds per desviar l'atenció de la seva passió sexual oculta? No ens enganyéssim pas: la culpa no és de l'humor, sinó del fanatisme. Ja ho va dir el papa Francesc: "Si alguien se mete con mi mamá, puede esperarse un puñetazo". I després parem l'altra galta, com a bons cristians.

Lamentable episodi. Qui en sortirà perdent? En primer lloc, les criatures refugiades a Turquia; en segon lloc, la llibertat d'expressió; i, en tercer lloc, les cabres, perquè no és bo donar idees a l'Erdogan (té efectes secundaris).

Una vegada vaig llegir-li, a l'historiador Jacques Le Goff, les següents paraules: "Digues-me si tu rius, com rius, per què rius, de qui o de què rius, amb qui i contra qui, i jo et diré qui tu ets". Estimada lectora, facis aquestes preguntes i miri's al mirall. Tothom té pressa per ofendre's, però no pas per ajudar les més necessitades. Pobres cabres...