En aquesta foto de l’amic Pau Corcelles (gràcies! Ça!) hi podem veure el patge Faruk, un vell amic de les igualadines i dels igualadins (la correcció política em mata, així que faré un Anna Gabriel i a partir d’ara m’adreçaré a la lectora —com ja és tradició en aquesta secció— en femení). De moment, només esmentar que no respecta el pas de vianants de la seva esquerra, i jo hi veig gent, i que no porta el cinturó de seguretat (perquè després sigui ell qui decideixi qui es porta bé i qui no…). I ja no parlem de la ITV del cotxe. Però anem per feina (no com ell, que només treballa un cop l’any).

Nenes nervioses, mares inquietes, gent corrent pel carrer (perdó, ara d’això en diuen running). I el llibre blanc del patge preparat per anotar totes les nenes que s’han portat correctament. «I si em porto bé, què em regalaran? I no em portaran res, si m’he portat malament?», es pregunten xiuxiuejant de tremolor les criatures, més angoixades que Kierkegaard i Ingmar Bergman el dia del Judici Final.

Kant, home poc conegut a l’Anoia, es tiraria de la perruca en sentir aitals preguntes. Kant, home poc conegut en general (respireu, anoienques, que tampoco estamos tan mal), no hi creia, en morals heterònomes. M’explico.

Per autonomia de la moral (en alemany, die Autonomie des Willens; sí, cal dir-ho en alemany, que és la llengua dels filòsofs seriosos, no com el Merlí) Kant entenia la independència de la voluntat respecte de tot allò que no és la seva pròpia autodeterminació. Això pot sonar estrany per a la lectora poc versada en filosofia, però és allò que portem dient les catalanes des de no sé quantes Diades: el traginat dret a decidir.

A la Fonamentació de la metafísica dels costums, Kant ve a dir que cal actuar de manera que la nostra pròpia llei moral sigui universalitzable. Només així es pot parlar de dignitat. Cal actuar correctament perquè és la llei, perquè nosaltres autònomament així ho decidim (estic resumint massa, crec). En síntesi, cal ser moralment autònomes per exercir la nostra llibertat (die Freiheit; sí, vet aquí que ho he tornat a dir en alemany).

Kant diria que actuar de manera moralment heterònoma és actuar per un objecte de desig (das objekt einer Begierde; no tinc remei…). Però aquest obrar és moralment reprovable, car no actuem lliurement, sinó per aconseguir quelcom que desitgem. La fórmula fes A, si vols B no és actuar amb llibertat ni és educar en la responsabilitat dels propis actes. Per tant, cal actuar bé sense compensació, sense demanar res a canvi. Les nenes han d’actuar bé perquè sí, no per aconseguir res. Això és una ciutadana responsable. La nostra voluntat s’ha d’autodeterminar en cada acció, en cada gest, en cada moviment. Altrament, què passa si no tinc B, que aleshores no haig de fer A? És aquesta una nena ben educada? Actuem bé, en conseqüència, per imperatiu categòric, no per convèncer un patge.

Sé que ara mateix estic al llibre negre d’en Faruk —i de moltes igualadines—, però ho arreglarem amistosament ell i jo. Total, si la CUP i Junts pel Sí s’han posat d’acord, crec que encara sóc a temps de parlar del tema amb el patge; amb el Puigdemont de testimoni, si és menester.

La llibertat, quina cosa! No és això el que reclamem les catalanes? No és d’autodeterminació del que estem parlant? Acceptem ser un poble que reclama exercir l’autodeterminació mentre actuem de manera heterònoma en el nostre dia a dia? Oi que no cal que actuem heterònomament per convèncer ningú? Canvieu el nom de Faruk per Felip VI i potser tot quedarà més clar. Doncs això. Malament anem quan actuem bé per acontentar les altres, siguin les mares, en Faruk o la monarquia borbònica. Més Kant i menys Faruk, amb perdó de les criatures.