La monja
Quan algú parla des de la fe, des de la paraula revelada, acostumo a canviar de canal o passo de pàgina. Cadascú té els seus prejudicis, el conjunt dels quals (seguint Gadamer) ens diu qui som. Segons el criteri de la raó laica (perdonin el pleonasme), la religió hauria de ser un assumpte privat, quelcom que s’ensenya a casa si hom ho desitja, però que mai entra en joc a l’espai públic. Per tant, quedi palès el meu rebuig cap als pseudoarguments que s’emeten des de la fe, des d’una suposada posició dictada per l’Amic Invisible de qui sigui.
I vet aquí que la monja Forcades ha decidit sortir del convent i passar-se al món civil(itzat). Sembla que ho fa perquè creu que hi té una missió. Déu està amb nosaltres, diu; es veu que li agradem, que ens estima, que vol que li fem cas, com resa l’entrada de la seva pàgina web. Forcades, sembla, vol encapçalar una candidatura el 27 de setembre, sent-ne així portantveu de diversos moviments socials i polítics. Aturem-nos un moment, però: no entren aquests moviments socials en contradicció amb la doctrina de l’Església catòlica realment existent? Com es pot defensar la revolució i acceptar que la màxima autoritat de la teva empresa sigui sempre un home i mai una dona? Quina mena de fal·làcia és, aquesta? La fal·làcia Ad Monjam?
Algun dia copsarem tots plegats que l’operació Monja és una més de les maniobres de l’Església catòlica per garantir-se la seva supervivència. Com a multinacional que és, necessita prestigiar la seva marca social, ja una mica desgastada després de dos mil anys de publicitat enganyosa.
Una cosa més: què farà la monja si perd? Tornar al convent? O marxar amb una altra beca d’estudis sufragada per tots als EEUU per estudiar no sé quines logorrees de teologia feminista anticapitalista i antivacunes?
Privilegiada tu, Forcades, que sempre tindràs on anar, al contrari que tants i tants de nosaltres; el menjar calent, un llit no excessivament incòmode, una biblioteca rica i silenciosa. Sempre tindràs la porta oberta a la Casa del Pare (i del Fill i de l’Esperit Sant), una Casa de la qual mai cap monja serà desnonada. Una Casa que no és obligada a pagar impostos. Una Casa que es permet el luxe de finançar congressos i llibres de teologia feminista queer, pur divertimento de qui ho té tot pagat.
Del tema de les vacunes no m’atreveixo a parlar (els meus coneixements de Medicina no superen els que es poden assolir mirant un programa de Mariló Montero), però des de petit se’m va inocular el virus de l’ateisme, i des d’aleshores que tinc al·lèrgia al fanatisme. Senyora Forcades, deixi l’hàbit —com ja ha fet, diuen, diuen, diuen— i treballi com tothom, però sense comodins. I arregli primer casa seva (si l’escolten), i després entre tots arreglarem el món. Molta sort, senyora Forcades (tot i que no la necessitarà tenint Déu de la seva part, oi?).
I de sor Lucía Caram com a Catalana de l’Any només puc parafrasejar el gran filòsof alemany Bernd Schuster: «no hace falta decir nada más». Catalunya és un país petit, però no cal que sigui asfixiant. Amén.
Altres articles de Martín Patrocinio
7 Comentaris
Repeteixo, opinions per a tots els gustos. El que hem pregunto és si us l’heu escoltat abans de criticar-la. Escolteu-la i no la critiqueu pel fet de ser monja o pel fet del que t’han dit que... Llegir més diu o pel que penseu que diu. Critiqueu-la pel que diu si voleu.
Per cert, ella està a favor de la vacunació i ni ella ni cap metge et diu que no et vacunis, et posa sobre la taula informacions.... Si aquestes informacions, siguin sobre les vacunes o sobre la manera d’entendre la societat ens remouen coses és que realment el que diu té molta salsa i no són paraules que se les emporta el vent.
Tal com he dit 2 vegades i ara ho dic una tercera, opinions per a tots els gustos.
La meva és que vivim en una societat en que necessitem moltes forcades, monges o no, que siguin atrevides i que ens ajudin a veure altres vessants del dia a dia que sense aquestes veus moltes vegades no estarien sobre la taula i no et farien reflexionar sobre les coses més importants de la vida.
Desitjo el millor per a la senyora Forcades.
’Chapeau’ per l’articulista. Aquest sí que toca de peus a terra i posa les coses clares
Comparteixo totalment el sentit de l’article i admiro particularment la forma d’escriure del Sr Martín. L’egolatria de Sor Forcades és una autèntica benedicció pels ateus, agnòstics,... Llegir més descreguts, etc...Siguem doncs agraits. Per cert, suposo que l’egolatria també deu ser pecat, oi?
Que es pot esperar de una ”monja” que , se suposa que no tindrà mai fills, i que es permeti el luxa de jugar amb la salut dels fill dels altres, en el tema de les vacunes, ( per fer memoria,... Llegir més recordem al infant de 6 anys, mort fa poques setmanes) per que els pares es van creure las seves mentides.
Per mi la ”monja” que torni al seu convent i que resi mol per nosaltres pecadors, i mol mes per ella, que també segur, que li anirà be.
(Jo crec que el fiscal la hauria de imputar, per apologia contra la salut del infants.)
Francament repugnat, lo de aquesta ”monja”
Per ser que ets ateu, trobo que et preocupa molt l’esglèsia,
No tinc la sensació que la Teresa Forcades s’aprofiti de res, la considero una dona valenta, honesta i en aquest moments amb les... Llegir més idees molt clares. De veritat creus que el seu llibre sobre Teològia feminista, és pur divertimento?.
Has fet l’esforç de llegir-la seriosament i a fons?, em dona la impressió que no, que al igual que molts mitjans de comunicació has fet lectures sesgades i has tret idees i frases fora de contexte, això queda molt bé i molt sensacionalista. Percisament i entre d’altres una de les coses bones que té la pensadora i activista Teresa Forcades és que el seu discurs i el seu discurs és tan treballat, meditat i elaborat que ens obliga a escoltarn oebsar i aprofundir i això avui en dia a gran part dels humans ens costa molt.
L’últim dels seus llibres ”Per amor a la justícia. Simone Weill, Dorothy Parker” val la pena llegir-lo per saber de quines fonts filósofiques i d’activiste social, és nodreix la Teresa.
Opinions per tots els gustos, però, cal dir que aquesta senyora els té ben posats.
Diu les coses clares. No crec que s’aprofiti de ningú, tot el contrari.
Per ser monja no vol dir que no es... Llegir més pugui presentar representant un moviment social.
Els moviments socials no són propietat de ningú.
Vivim en una societat lliure i tothom pot dir la seva sempre i quan no obliguem a l’altra a fer el que no vol.
De veritats absolutes no n’hi ha, en cap sentit.
Vagi bé!
Montserrat
16 de juliol 2015.14:02h
Després de llegir l’article estic una mica astorada del to entre burlesc i prepotent de l’articulista. Què li ha fet la Sra. Forcades? Ser monja? Només això? em sembla que aquest ateisme que... Llegir més diu que té inoculat el fa ser molt curt de vista. Si està d’acord amb la Forcades i li agrada, voti-la i si no, no, només faltaria. Però no entenc que l’hagi de criticar pel fet de ser una monja i vulgui estar en política. Per què no?
Detecto certa ràbia perquè pertany a un convent, a una Església... però per això de l’ha de ”carregar”? no hi ha molta altra gent que es posa en política que té un ”pedrigí” molt pitjor i no genera la controvèrsia de la Forcades.
És veritat que l’Església té i, sobretot, ha tingut molts ”mals” de què arrepentir-se, però també virtuts de qui ningú es recorda o vol recordar.
En definitiva, crec que el tema mereix una mica més d’equanimitat, res més...