Jo vull ser de la teva tribu, Anna Gabriel
En algun moment s'haurien de recopilar les obres completes de l'Anna Gabriel. La darrera fogonada filosòfica-antropològica-assembleària de l'estimada Gabriel és la de tenir fills en comú més enllà del model carca, burgès i capitalista de la família nuclear tradicional. Fins aquí, tot clar, català, anticapitalista, feminista i d'esquerres.
Doncs bé, estimada Gabriel, potser tens més raó que Sant David Fernàndez. No hi ha res en la natura que obligui a criar una filla entre (només) un home i una dona. Res. De fet, cada cop hi ha més dones valentes (i sensates) que no volen saber res dels homes a l'hora de tenir fills. Fan bé. Només cal mirar els bars a qualsevol hora per veure de què estem parlant (sobretot si hi ha futbol).
De models de família extensa se n'han registrat desenes per tot arreu. Les fins ara ignorades antropòlogues que han estudiat aquest fenomen estan de sort: potser les criden per parlar dos minuts a Rac1 o a Catalunya Ràdio per destil·lar dècades d'estudi etnològic. Que tinguin sort, i que no vagin a 8TV, o la Rahola se les menjarà mentre destrossa llits amb les seves postures sexuals dignes del Cirque du Soleil.
De fet, allò que demana l'Anna Gabriel seria com un anunci de pizzes de Casa Tarradellas però sense propietat privada, ni paternitat legal reconeguda, ni prejudicis burgesos ja superats hegelianament. Diuen diuen diuen que hi ha tribus a l'Índia en les quals les dones s'emparenten de forma passatgera amb diversos homes que no tenen cap mena de potestat legal sobre els seus descendents. Molts homes signarien aquest contracte, crec, tot i que per motius inconfessables.
El meu suport des d'aquí a l'Anna Gabriel. No hi ha res de biològic en la institució familiar (oi que hi ha dones que no alleten els seus propis fills per diversos motius?), tot és una qüestió social, cultural. És a dir, que estem parlant de legalitat, de propietat, no pas de sentit comú.
Una altra cosa seria regular les relacions incestuoses. D'això en podríem demanar l'opinió als Borbons, a veure què ens diuen al respecte. Això sí, en les seves declaracions, que hi sigui present un advocat, pel que pugui passar (Miquel Roca, se't gira feina).
Anna Gabriel: m'apunto al teu model de família. Quan ens hi posem?
Altres articles de Martín Patrocinio
2 Comentaris
La meva Tribu és també la meva Família.
Veig molts comunistes, amb la filosofia de: lo meu és meu i lo dels demès també és meu.
I la filosofia aquesta de la Gabriel la veig més de... Llegir més l’estil, passo de les meves responsabilitats i que se n’ocupi un altre.
Au Salut!
Anònim
19 de maig 2016.18:59h
En primer lloc, dubto que l’Anna Gabriel (i les altres dones, sensates i valentes, esmentades des de la teva més profunda admiració, segur) t’acceptés a tu ni a cap dels mascles retratats... Llegir més aquí com a membre de la seva comunitat.
Certament, la paraula ”tribu” té molt ganxo i cal reconèixer que és un bon esquer, però com es va encarregar de recordar-nos el professor Salvador Cardús en el seu article, ”De tribus educadores”, al diari Ara el passat dilluns 16 d’abril, en realitat hauríem de traduir el mot en qüestió pensant en la totalitat d’agents socialitzadors que configuren qualsevol societat, independentment del grau de desenvolupament tecnològic d’aquesta.
L’Anna Gabriel, i jo mateixa, pensem (gens utòpicament) que encara hi ha homes desitjosos de comprometre’s de debò, però sobretot lliurament!, no només en el procés de procreació dels infants, sinó en tooooooot el que s’esdevé després. Seguint amb el símil de l’anunci de la Casa Terradellas, homes que gaudeixen no només ingerint la pizza preparada per les femelles (el sexe i el menjar neixen de la mateixa arrel), sinó amassant-la, guarnint-la, fornejant-la, tallant-la, servint-la i degustant-la conjuntament amb la resta de membres, adults i infants, de la seva estimada comunitat.
Quan ens hi posem, a canviar estereotips?