Aquests dies, amb el canvi del cap d’Estat espanyol, no he pogut evitar fer memòria del meu comportament polític d’ençà la mort del dictador. Mentre el dictador era viu no hi havia comportament polític, nomes existia la dictadura i la oposició total i radical al sistema, amb els seus riscos corresponents.

Quan ens varen posar a votació la Constitució espanyola, em va tocar presidir la mesa electoral del meu poble. Recordo la discussió amb el llavors alcalde que no podia entendre que el cap d’una mesa electoral es negués a votar. Em vaig negar a votar una Constitució filla dels “Principios del Movimiento Nacional” i del “Fuero de los Españoles” i hereva directa del dictador. Ens deixaven votar entre el “Movimiento” i la “Constitución Hija del Movimiento”, escollir entre ser esclaus de Franco o del “Estado espanyol”, entre ser súbdits del rei nomenat pel dictador, Juan Carlos, o pel rei nomenat pels espanyols, casualment el mateix. De natural quan no entenc una cosa faig cara d’idiota i us puc ben assegurar que quan vaig fer la lectura complerta de la Constitució se’m va quedar una cara de molt i molt idiota.

Per cert, lector, has llegit mai la Constitució espanyola sencera? No creus que poder opinar i votar t’obliga a “perdre” un matí de diumenge llegint el document que et condiciona políticament? Ara que tothom en parla un altre cop, que la fan servir per negar-nos els mes elementals drets democràtics, i per endinyar-se un nou reiet, no creus que valdria la pena repassar aquest document que deixava “atado y bien atado” el franquisme per 36 anys més?

A més de rellegir la Constitució espanyola, aquests dies, he aprofitat per repassar la dels EEUU, Holanda, Suïssa, França, Alemanya, Itàlia... Totes elles tenen com a subjecte, i únic protagonista el poble, l’individu, el ciutadà. És bonic veure que una constitució comença: “NOSALTRES, el Poble dels Estats Units...” o be, “Totes les persones que es troben als Països Baixos seran, en casos iguals, tractats d'igual manera” o bé, “El poble Suís i els cantons de Zurich, Berna, Lucerna...” o be, “El poble francès proclama solemnement la seva adhesió als drets humans...”.

La constitució espanyola comença en el preàmbul: “La Nació espanyola...” i l’article 1r, “Article 1.- 1. Espanya es constitueix en un Estat... 2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol... 3. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia...” O sigui que un ciutadà de la nació catalana no juga, i la sobirania que resideix en el poble, tot seguit la regalen forçosament al rei.

Més endavant a l’article 10 ens diu: “2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.” Declaració que també es bonic llegir-la. Diu coses com: “Article 15.- 1. Tota persona té dret a una nacionalitat. 2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.” i “3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.” I encara més: “Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.”

I si vas llegint l'espanyola, veuràs com es transforma en un acudit de mal gust, i cada vegada de més mal gust: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença...” en un país on hi ha milers d’aforats i que anualment es concedeixen arbitràriament centenars d’indults a polítics i banquers corruptes. “El Rei és el Cap de l’Estat... La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat...” per això ara en tindran dos, pare i fill, i podran garantir que mentre el fill regni el pare no anirà a la presó.

Bé ja veus que havia de fer un article i una mica més i he fet un llibre. Ja continuaré, tot just passo a l’any 1978... però em donaria per satisfet si t’hagués animat a llegir aquest llibre d’humor negre i a preocupar-te, sobretot, per la redacció de la Constitució catalana.