L'Enzo

Ahir, a San Vito lo Capo, a les 9 de la vesprada en punt, sortia de la parròquia l'estandart de San Vito ben portat per un morenot fornit i acompanyat de quatre noiets amb sengles tambors. Naturalment l'un feia el pic, l'altre el repic, el tercer el repicó i el mes xic feia bom-bom. Una processó, sense processó, per anunciar que el dia 15 serà la festa major. En realitat, el que feia el Sant era una passejada pels carrers del poble, farcits de turistes mudats per sortir a sopar, terrasses plenes de vermutaires, galans torrats de mirada altiva i morenes sicilianes d'abundos cul cenyít i 'petxugues' desbordants. El Sant mirava de reüll i passava pels carrers principals apartant ciclistes, parelletes, famílies i cotxets, avis escleròtics, venedors malaios, indis i filipins que llançaven llumetes voladores i bombolles de sabó de mil reflexes i colors. L'afició dels sicilians a les manifestacions religioses és coneguda, pero mai havia vist l'anunci d'una festa major tan desconcertant. L'únic que no semblava estar gens sorprès i més aviat agraït per la passejada nocturna era el Sant, que ben pintat a l'estandart, semblava somriure benevolent i feliç de compartir la nit de primavera amb el poble sencer.

Altra cosa serà el dia quinze, quan surti oficialment la processó. Llavors poca conya i molta solemnitat, que les processons a Sicília son consubstancials al poble.

Ara, el més interessant de Sant Vito no és pas el seu patró, sinó el seu ex-sindico durant mes de vint anys, Enzo Battaglia. l'Enzo restaurador, fill de pescadors, poeta i per desgràcia polític, està a prop de la setantena. Això si una setantena que li permet, a part de les seves múltiples ocupacions, aprofitar els llargs hiverns per donar la volta al món. Al seu restaurant hi trobareu el millor cus-cus de Sicília, el carpaccio de tonyina roja amb tomàquet i herbes i si cal un bon llibre de poesia o una conversa interessant. I el peix, sigui el que sigui , sempre ben fet, sempre estimat i sobretot respectat. L'Enzo, restaurador, fill de pescadors i poeta, sempre repeteix: "El peix la mar ja el fa bo, el que cal és que el cuiner no l'espatlli" . I si voleu acabar estimant Sant Vito, deixeu que el vi l'esculli ell.

Escrit al Tirrè, de San Vito cap a Cefalu