El temps encara és estiuenc. Les tomaqueres encara verdegen algun tomàquet. Els gossos jeuen a l’ombra dels fruiters. Els ratpenats empaiten mosquits i els bolets han fet el millor any de la història recent. Avui plantem cols.

D’ací mig mes votarem. Tinc la sensació que fa un any que voto. Fa dies que no sento ni llegeixo gairebé re de nou als mitjans. Em sembla viure en un llarguíssim embut que només em permetrà sortir a la llum després d’un llarg trajecte, si abans no morim esclafats pel sistema.

Després de 32 anys d' una corrupta dictadura militar i 38 d' una corrupta monarquia borbònica, em costa creure a cap persona que hagi viscut (cobrat) un sol dia de la seva vida dels sistemes polítics regnants. Somio a “fer net”. “Fer net” del tot, de la Constitució filla del franquisme, de tota una legislació nomes útil per defensar els poderosos dels drets del poble, d’un sistema polític que menteix impunement cada quatre anys per reprimir el poble tot aquest temps i fer les mil cafrades en nom dels carallots que els han votat. “Fer net” d’un sistema judicial nomenat al servei del poder, que eternitza els judicis que realment interessen al poble i empresona immediatament els afamats robagallines. “Fer net” d’uns mitjans esclaus de l’amo i d’uns amos propietaris de tot i tothom, exemptes de cap mena de responsabilitat... “fer net”

I “fer net” seria una Constitució catalana de dues o tres pàgines, redactada amb la intervenció del poble, per definir l’organització d' una societat al total servei dels ciutadans, i matisant clarament els drets i deures més elementals i sagrats. Una Constitució que es memoritzés a les escoles i fos d’obligat coneixement per a qualsevol ciutadà o resident a Catalunya i que permetés al Parlament treballar i redactar tota la legislació complementària que només el poble podria referendar. Mai més una llei hauria de ser aprovada per una minoria que s’atorga la representació del poble. El poble madur es representa a si mateix, i els polítics són els seus treballadors que han d’organitzar i facilitar la convivència i presentar les lleis que el poble podrà aprovar o no.

“Fer net” vol dir que el poble deixi de mantenir cap col•lectiu defensor d’ideologies o interessos sectorials. Les religions, els partits i els sindicats s’han de mantenir exclusivament dels seus socis. Mai de les arques públiques ni de les empreses en competència pública. “Fer net” vol dir llistes obertes, sempre, en qualsevol representació publica, en qualsevol votació de càrrecs polítics. “Fer net” vol dir que qualsevol persona que es presenti a un càrrec i incompleixi fefaentment el programa promès sigui inhabilitat. “Fer net” vol dir que ningú podrà viure del mateix càrrec més de dues legislatures i que a qualsevol organització d' economia pública o privada es definirà el sou màxim juntament amb el mínim, especificant el sistema d' utilització o repartiment dels beneficis.

“Fer net” és aconseguir que el poder judicial sigui elegit una part pel poble un altra part pel Parlament i un tercera part pel món judicial. Que s’accepti que la justícia fora de temps és nul•la i que cada delicte té un temps límit per ser jutjat. Que quedi clar que cap judici de corrupció o de delicte contra el poble no prescriu ni existeix cap aforament i menys encara indults, fins que s’hagi reparat totalment el perjudici al poble.

“Fer net” vol dir pactar la defensa i les ambaixades amb Europa a ser possible o provisionalment amb països acreditats i respectats per tot el món. “Fer net” vol dir fer-se responsable de la part proporcional del deute espanyol sempre que l’Estat espanyol accepti la nostra llibertat, faciliti i agilitzi les transferències, la proporció correspongui a la població de cada estat, que s’hagin pagat tots els deutes pendents compromesos entre els estats, es comptabilitzi i retornin les contribucions catalanes a l’exèrcit, museus, ambaixades... i que tot plegat sigui auditat per tribunals exteriors.

“Fer net” vol dir que el sistema impositiu de l' Estat Català sigui directament proporcional a la capacitat d’enriquiment de cada ciutadà i de públic coneixement. I també disminuir el 50% dels càrrecs de polítics al Parlament, Diputacions, Ajuntaments, Consells Comarcals...

“Fer net” vol dir també rentar-nos els cervells de malfiances, desconfiances, odis i ressentiments, per creure fermament en la justícia, la política i la bona voluntat d’un poble que es respecta, s’estima. No teniu ganes de poder respectar, admirar, ajudar i col•laborar amb polítics, jutges, policia, i autoritats de tota mena? Sabeu que aquest món, a Europa mateix, hi ha pobles que estan molt a prop de ser així? Pobles orgullosos de ser d’on són i com són, que entren a les comissaries sense por de rebre llenya, a jutjats per dir la veritat, als Ajuntaments per aportar el nostre recolzament per fer una ciutat millor i més justa.

I si algú no acaba d’entendre la sensació de “fer net” us recomanaria que un dia, Mediterrània endins, amb la mar serena i un ventet de 15 nusos, us deixeu portar al capvespre, enllà, enllà, potser amb mitja dotzena de dofins jugant banda i banda del veler, presagi d’una nit dolça.

Un poble pot viure en pau, lluny de la misèria i la mesquinesa i per això estem fets. Almenys això es el que pensa la “Xica”, gossa negra fumada, que jeu als meus peus, espiant-me de reüll, esperant que sortim a fer un tomb.