Sovint em plantejo quan mor realment una persona. És cert que qualsevol bèstia o planta té una fi biològica quan deixa de respirar, d' alimentar-se, de reproduir noves cèl·lules i comença a corrompre’s la seva matèria orgànica. És un tipus de mort que es defineix per un canvi estructural de l' objecte, la seva descomposició i la reconversió en infinitat d’altres objectes desconnexos entre si.

Quan parlem de la persona humana,el dubte  que continuï existint després de la mort és força fonamentat. La majoria de religions ho defensen i els homes en la nostra profunda ignorància desitgem creure-ho. En realitat, l’únic que sabem és que els pensaments, els escrits, la influència, l' herència de la vida de les persones, a voltes, perdura gairebé eternament segons la petjada que aquesta persona hagi deixat al món. Sòcrates, Jesús o Colom segurament seran recordats mentre la humanitat existeixi, i hom dubta que Cervantes sigui mort mentre llegim el Quixot. Tots aquests però són als llibres, a la història, en el nostre pensament, no obstant no condicionen la nostra vida actual, les relacions entre les persones o els pobles, no dicten lleis, ni ens manen, cobren impostos o ens tanquen a la presó.

Fa 40 anys, el 20 de novembre va morir un dictador que ens va deixar un hereu i l’hereu de l' hereu, els dos van jurar-li fidelitat, a ell i a les seves lleis. Aquests encara ens manen ara.

Va deixar una fórmula de convivència legal, la Constitució Espanyola, que encara és vigent i ens dicta qui som i els drets que ens són concedits. No es va votar, ens van deixar escollir entre el Movimiento Nacional o La Constitución del Movimiento. Jo en aquell temps vaig entendre la Democràcia Orgànica que ens deixava escollir entre la merda i la porqueria.

L'herència d’aquest dictador encara és viva en les lleis de partits, de seguretat ciutadana, lleis “mordassa” i altres lleis que ens tenen emmordassats. Otegui encara és a la presó per delicte de pensament.

Les urnes encara serveixen perquè escollim quins dels successors del dictador ens manaran cada quatre anys. Blaus o Grisos cada quatre anys dictaran noves lleis per defensar l' oligarquia dels drets del poble i esclavitzar el poble en el seu nom. Quina ironia! Quan volem usar les urnes per decidir altra cosa, sobretot si és referent a la nostra llibertat, progrés i qualitat de vida, tenen un Tribunal que ens fa il·legals i ens condemna eternament a ser esclaus seus a casa o a la presó.

Les lleis universals no existeixen, solament les que es desprenen de la dictadura, la legitimitat és enemiga de la legalitat i la legalitat és cadena perpètua per a nosaltres, per als nostres fills i per als fills dels nostres fills. Tots som iguals menys els Reis, tots ens hem de sotmetre a la mateixa justícia menys els milers d’aforats, tots som innocents mentre els fills de la dictadura en tinguin ganes.

Van matar el nostre President, fan afusellar milers de catalans, innocents. Puig Antich o Companys encara no han estat rehabilitats. Ara un dels seus ministres és capaç d’opinar públicament que el pecat de Companys era una broma al costat del que fa en Mas. Diuen que som seus i que mai podrem escapar, abans ens bombardejaven cada 50 anys, ara no cal, ens tenen econòmicament lligats. Ens prenen els cèntims i en tornen uns quants, els justos perquè puguem continuar treballant per a ells. Perquè ens tornin part dels nostres diners hem de pagar interessos. Ens controlen les nostres despeses mentre inverteixen els nostre capital a la Fundación Francisco Franco o la Faes. 

El dictador va imposar una llengua i una ensenyança, i quan els sembla que ens alliberem ens la tornen a imposar. Tots som iguals però nosaltres hem de parlar la seva llengua al nostre poble, ells, no la nostra al seu. Som iguals però ells poden decidir el nostre futur i nosaltres no podem decidir re, ni el nostre ni el seu...

Franco ha mort? Què et sembla germà? Desprès de 40 anys encara guardo a la nevera una altra ampolla de cava per al dia que la dictadura i el dictador dormin junts a la seva Vall de la Mort. Olivares, Espartero, Primo de Ribera, Franco, Felipe IV, V, VI, Si en sortim, d’aquest malson, necessitarem més d' una caixa de cava.