Ja s’ha acabat el Mundial de “Fumbol”. Així és com anomenàvem a finals dels anys 40 el fet d’anar a “jugar a pilota” pel carrer Aniceto de Pagès de Figueres. Bé, anomenar-lo carrer era un eufemisme franquista, el cert és que l’ únic que ens sobraven eren els rocs per fer les porteries. Des de llavors que no m'ha interessat gaire el futbol i he de confessar que he vist algun trosset de la final Argentina - Alemanya.

Un cop advertits de la meva ignorància futbolística voldria comentar-vos el que un profà com jo ha après aquests dies.

He vist Angela Merkel, la màxima representant de la Comunitat Europea, fent saltirons i besant a tots els futbolistes alemanys, mentre a Europa el capital està acabant amb la classe mitjana i la pobresa creix dia a dia.

Àngela feliç mentre a Ucraïna, Síria, Gaza, Afganistan, Irak... estan morint i Europa és incapaç de coordinar una política exterior digna i coherent. La misèria i destrucció al nostre entorn és més riquesa, més armes, més negocis per a la nostra banca. Filla d’un pastor luterà, amb el cognom d’un marit que ja no té, sap l’important que és el futbol per a la seva estabilitat política.

He vist com xiulaven a Dilma Rousseff, esquerrana, del Partit dels Treballadors.

Per no ser acusat de tendenciós us copiaré un tros de carta d’un bon amic català que porta més de 40 anys a Brasil, pare i avi de ciutadans brasilers:

“Teníem esperances amb en Lula. La fam de poder, tant seva com del seu partit, van deixar en lletra morta tot el contingut de la seva campanya cap a la presidència. N’expliquen coses que no me les vull ni creure d'esgarrifoses que són, com per exemple que era informador de la policia i de tant en tant l’empresonaven perquè no se li veiés el llautó; però dormia a la sala del comissari i altres regalies. També he llegit que organitzava vagues d’acord amb els fabricants de cotxes, perquè sota l’excusa d'apujar els salaris podien augmentar els preus dels cotxes. No ho vull creure. Ara el que sé és que una de les primeres coses que va fer va ser reformar l’avió de la presidència; bastants milions de dòlars.

El seu fill era un dels cuidadors d’animals del zoo, ara és una de les fortunes del Brasil”. I segueix: “Aviat hi haurà eleccions. Però els resultats no manifestaran la voluntat dels ciutadans, els vots estan comprats pels grans grups econòmics. Els recursos empresarials són la font més important per finançar les campanyes. El procés electoral és deformat i condicionat pel gran capital que mou. El grup Friboi, l'empresa més gran del món en el ram de la carn, té 41 diputats federals i 7 senadors, així asseguren els vots a favor dels seus interessos. Les obres públiques són superfacturades per poder finançar les campanyes dels candidats del govern... Ara el país està mig parat, quan juga el Brasil tots estem tancats a casa o als clubs, veient el partit, jo també. Quan el Brasil fa un gol els coets exploten arreu. Els qui pateixen més són els gossos, s’amaguen encongits, amb això no s'assemblen als seus amos, aquests quant més soroll millor. La presidenta Dilma va obrir el Mundial amb un discurs, va ser escridassada. Als camps ,com deus suposar, la majoria és classe mitjana, els pobres no tenen diners per comprar entrades i als rics no els agrada barrejar-se amb la plebs.

Hi ha qui pensa que el resultat del Mundial pot costar les properes eleccions a na Dilma."

Sortosament a la llotja no hi era la magnífica Cristina Kirchner. No obstant en poques planes podríem explicar la importància del futbol per a la seva escassa estabilitat política.

Però, i els catalanets què? Doncs els catalanets “comprem” futbolistes. A bon preu, cent milions no són re, som rics. “Comprem” és paraula correcta en el mon de la pilota, encara que no es digui “trencat”, “avariat”, “en reparació”. Ara el “Ferrari” Messi està “trist” i camina, en lloc de córrer, darrera la pilota com si fos mig somnàmbul. Hi ha qui diu que té un empatx de bitllets. També qui opina que li varen donar tanta medicació per fer-lo créixer que ara se li “han fos els ploms”. Penso que ens l’ hauríem de “vendre” ara que encara li llueix la “pintura” i el “xassís” l’ aguanta.

Per cert, a algú de vosaltres li agrada mossegar el veí, així per les bones? (Compte, no parlo de la veïna aquella que està tan bona.) Doncs, ara hem “comprat” un tal Luis Suárez, que als seus 27 anys ja l’ han castigat tres vegades per mossegar el primer que se li acosta. Baratet, no ens ha costat ni cent milions, i si es menja d’ una mossegada l’ orella de Cristiano o de Florentino Pèrez més d’ un el considerarà amortitzat. Després sempre el podrem vendre al Rei pare, ara que té temps per anar a caçar.

L’ altre dia em vaig despertar d’ un malson. Somiava que del Camp nou en feien hortets per als avis del barri.

Amics, perdoneu la meva ignorància amb les coses importants com el “fumbol” i més encara que doni la meva opinió com si fos un tertulià de tv8. A veure si em contracta en Godó... igualadí... “catalan” de pro...