Enguany la canícula ha superat tots els pronòstics. Molts avis hem tingut la sensació que ens havíem fet vells de cop, que havíem entrat a la tercera edat quan encara ens pensàvem que perllongàvem una tercera o quarta joventut. D’altres hem remenat estadístiques meteorològiques, fins a convèncer-nos que el canvi climàtic no és un atac de pessimisme col·lectiu o el vessament neuronal d'un ultra ecologista. Hem estat més a l’ombra, hem endollat aires condicionats i ventiladors, i ens hem assegut més davant la televisió o l’ordinador. Errada! Quin estiu! A més de calor ens ha agafat una febrada en veure com està el nostre món. No fa massa dies algú s’escandalitzava per un article meu intitulat “A la merda Europa”. Avui l’he tornat a llegir i m’ha semblat suau, assenyat i molt positivista. L’únic que no faré mai més és posar en un titular cap sinònim de “cambres” per no tornar a ser assetjat per ànimes excepcionalment pures. Però el sentiment  que no anem pas bé no me’l treu ningú.

Quan veig que els italians continuen recollint cadàvers sota Lampedusa. Als turcs que s’ho passen d’allò més bé carregant milers i milers de siris cap a l' illa de Quios , en bots de plàstic, com a favor “especial” als seus sempre amics grecs.  Als super-milionaris grecs desinfectant i comptabilitzant els siris tot fent-los un passadís cap a Macedònia. Als hongaresos fent un mur per evitar que passin. Als francesos muntant camps de concentració a Calais. Als anglesos  reforçant el control del túnel... Mort, mort, misèria, gana. Àfrica es buida. Els europeus ja no es recorden dels moviments migratoris de les guerres mundials. Fins i tot nosaltres hem oblidat què hi feien els nostres pares a Argelers Sur Mer, l’any 39, acollits “generosament” pels francesos a la platja perquè poguessin estiuejar?

Ja ha caigut el mur de Berlin, eureka! Els murs de Ceuta, Melilla, Hongria, Calais... són decoratius, és una altra cosa! A Europa ara el que ens interessa veritablement és si Grècia podrà pagar el que deu i si Turquia podrà entrar a la comunitat i els seus 80 milions de ciutadans podran comprar més cotxes i electrodomèstics a crèdit (no patiu que els grecs ja els ensenyaran a pagar). Tant li fa que mentre els yihadistes massacren els kurds a la frontera turca, el turcs els ajudin a rematar-los. Al cap i a la fi el poble kurd només té 30 milions d’habitants i com diu Rajoy “hay que cumplir la ley i ninguna constitución del mundo contempla la independencia de una parte de lo que es suyo”. Cal callar i cal morir. Els americans i els alemanys fa una setmana varen treure els seus exèrcits d’aquesta frontera i de bon mati els espanyols es varen adonar que eren sols i que els seus socis havien marxat sense dir-los re. Això sí, els llançamissils espanyols eren comprats de segona mà a Alemanya i els estaran pagant una colla d’anys.

Europa tornarà a discutir com es reparteixen els milers d’immigrants que els arriben diàriament. Però no parlaran pas del veritable causant del problema. Dels més de tres segles que han gaudit de les colònies africanes legalment, mentre els negres treballaven a canvi de relegalment i les matèries primeres ens arribaven legalment. Hem de dir que els vàrem alliberar generosament i ara Àfrica és plena d' Estats independents legals, delimitats amb tiralínies segons les conveniències comercials dels senyors que continuen comprant la matèria primera a preu de cost, i els venen les armes a bon preu, diners que ingressen als bancs suïssos en comptes legals dels dictadors legals. I la tele diu que si donem deu euros al mes podem alimentar  un nen africà que es mor de gana.

Europa es pot permetre acollir tot el poble d’Àfrica mentre ningú dubti de la legalitat de la seva banca, la legalitat del seu comerç, la legalitat de la seva política d’ulls clucs. Tot és qüestió de pujar una mica més l' IVA i l' IRPF. Si ens fem una assegurança mèdica privada i ens jubilem als 70 anys i ens morim als 69, podrem mantenir tranquil·lament  300 milions d’africans que, pobra gent, estan a les últimes.

Amics meus, això no va pas bé. El poble s’insensibilitza cada dia més, fins a extrems inaudits. Diàriament podem presenciar vint o trenta morts, quatre o cinc violacions, com si tot plegat fos el més normal, i després posem les notícies on veiem centenars de negres ofegant-se cada dia, siris tractats com a gossos, xinesos que s’intoxiquen com si es tractés d’un espectacle reconfortant. Amics meus, això no va pas bé. O canviem el sistema “legal” actual que només defensa els drets de l’oligarquia i els grans Estats, per un sistema “legítim” que defensi els drets de les persones i els pobles, o aviat les cares que veurem a la tele seran les nostres i per mèrit propi.

Com dieu els igualadins: “ioiaiudit”