L'any 1959, el Director de l'Institut Menendez i Pelayo de Barcelona em va haver de cridar moltes vegades al seu despatx per arribar 5 minuts tard cada dia. Jo, alumne de Preuniversitari era puntual, però m'esperava al carrer fins que tots havien cantat el "Cara el sol". Els deu anys anteriors, als Hermanos, sempre havia fet classe sota el Sant Crist i els retrats de Franco i un tal Jose Antonio penjats sobre la pissarra. Sempre vaig haver d'estudiar en un idioma que vaig haver d'aprendre als cinc anys que en deien "español" i una assignatura obligatòria durant els meus onze anys d'escolaritat es deia "Formacion del Espiritu Nacional". I a callar.

Ara he sentit a dir que a les escoles catalanes els nens estudien amb llibres tendenciosos i que falsegen la veritat. Caram!

Cada vegada que sento que uns islamistes "radicals" se suïciden tot atropellant a ciutadans europeus, explotant on hi ha mainada o apunyalant a tothom que troben pel carrer, em pregunto que pensen, que hi ha el cap d'aquests humans i quin raonament o malaltia els porta a matar i a morir en plena joventut.

Aquest matí he tornat a obrir el Coran, el Sagrat Qur'an editat pel Consell Superior d'Assumptes Islàmics a la República Àrab d'Egipte, per Al Azhar-Ministeri de Awquaf. Us el recomano. Sobretot als islàmics, perquè penso que molts d'ells no se l'han llegit mai, i als que creuen en qualsevol déu, perquè els ajudarà a entendre una mica més als 2.000.000.000 d'éssers humans fidels a Ala i al seu Profeta.

Espanya és el setè país del món en venda d'armes. Els Reis espanyols quan fan turisme a l'Àfrica i al món àrab aprofiten sempre el viatge. No vull creure que els hi pagui la Caixa o el Banc de Santander, els dos màxims inversors en aquesta indústria.

Diuen que hi ha una web, la Balena Blava, que influeix als joves perquè se suïcidin. Hi ha joves que ho fan.

A Torí un graciós va fer explotar un petard mentre veien a la plaça el partit de la Champions i es van ferir més de 150.000 persones que el miraven i somiaven bombes.

Aquesta setmana a Girona celebren que el Girona va jugar amb el Saragossa a Montilivi i s'ha classificat per jugar a 1a divisió. El camp era ple i davant de tothom van fer trampa. Es van passar una hora i mitja corrent sense xutar a porteria, havien d'empatar i ho van fer. Ara els gironins poden estar contents d'haver estafat als altres 20 equips que també jugaven i a tothom que es pensava que el futbol era un esport. Ningú sap que costa un equip a 1a divisió, però tothom balla pel carrer. A Salt hi ha un munt d'ocupes i gent que en prou feina poden menjar. Xiiit.

Els sindicats fan vaga de transports, metro, taxis i els obrers no poden anar a la feina i els turistes es queden a l'aeroport. La vaga és per millorar els seus salaris, cosa que han de decidir els que van en cotxe oficial.

La vaga de transports no hauria de ser deixar de cobrar el bitllet als treballadors i així perjudicar els que van en cotxe oficial? Perquè la majoria de vagues només perjudiquen els obrers?

Per cert, diuen que les autopistes a Catalunya seran gratuïtes com les espanyoles. Ens posaran un impost a tots els que tenim cotxe per poder pagar els costos de manteniment de totes les carreteres i autopistes, naturalment les nostres i les altres. Així les caixes i les concessionàries no perdran re i els que vivim a pagès i no tenim cap transport públic que ens permeti sortir de casa estarem orgullosos de col·laborar al fet que els de ciutat puguin venir a collir bolets sense sotracs.
Mai ningú ens ha dit que costa mantenir la xarxa de carreteres catalana, i que recapten d'impostos al comprar els vehicles, pel combustible i de circulació. Si tot el que recapten és inferior al cost del manteniment, no seria mala idea que ens posessin un suplement d'acord amb els quilometres que fem a fi d'any. O ha de pagar igual qui té el cotxe aturat que qui el fa servir cada dia?

Quan era batlle rural, al meu municipi, el 100% de l'impost de circulació s'emprava per arranjar camins rurals perquè tothom pugués sortir bé de casa.

Quan et fas gran, cada dia entens menys el perquè de les coses. Quan anava escola la resposta més comú era "perquè sí". Hi havia bons i dolents. La veritat era única i s'havia de creure a la força. Però d'ençà que vaig deixar de cantar el "Cara al sol", quan tenia 15 anys, em pregunto el perquè de les coses, no accepto per resposta el "perquè sí" ni el "perquè no". Miro, remiro, pregunto, llegeixo i tinc la sensació que és molt difícil entendre el perquè de les coses tot hi deixar-hi la pell.

Però... no tinc altra feina...