Escriure? A l’estiu de la primera quinzena del segle XXI hom no és capaç de destriar un tema entre tants com n’hi ha.

És possible que un reiet hereu del franquisme s’enfadi perquè gairebé 100000 republicans i independentistes el xiulin amorosament a ell i el seu himne en un camp de futbol? Potser només demanaven votar i escollir el sistema que organitza el seu poble. Heu vist mai un poble tan civilitzat que aguanti 500 anys una situació tan injusta, fruit d' un casori , poc democràtica i tot plegat només ho demostri amb una xiulada?

El pagès de can Rossinyol  només volia enterrar la palla. I el pobre Quim dels Cubs una mica més es queda sense restaurant i gairebé tornem a cremar Montserrat i Castellfollit i Sant Salvador... Encara no hem entès que quan coincideixen els tres 30 no es pot treballar amb maquinària al camp? (mes de 30º de temperatura, menys de 30 % d’humitat ambient i 30 quilòmetres/hora de vent)

Ja tenim llista! Ja ens podem apuntar per l' 11 de setembre! A Girona podrem votar en Lluis Llach i arreu podrem cantar cançons catalanes mentre com diu el canal 13tv el catalans seguim enganyats per quatre politics desaprensius. És possible que passem encara 2 mesos arrucats per tota la televisió i premsa de parla castellana? Pot ser que Espanya estigui a tants anys llum del pensament de molts catalans que només aspirem a deixar  un país propi i millor als nostres néts? Pot ser que a molts espanyols els agradi el que passa al Kurdistan?

En plena canícula, després d' un juliol insuperable, l’agost ens fa sentir cansats, vells, inapetents, perdem el son i mirem l’entorn ressec i el cel ardent. I llavors recordes més que mai que fa mig segle que es va publicar el darrer llibre d' “urbanitat”. Ara, la convivència s’ha convertit en una màxima senzilla: “tot el que em va bé és bo i el que no és dolent”. Moral, ètica, què? De què parlem? Respecte als altres, equanimitat, paraules estranyes. Quan tenim fred posem l’estufa, quan tenim calor l’aire condicionat. A quina temperatura? A la de qui té el comandament. I els altres? Que es fotin.

M’ha semblat descobrir que hi ha dos grans grups humans, els qui se senten perfectament entre els 20º i 24º, i els qui són feliços entre els 24º i 28º. Els uns claven el termòmetre als 22º i els altres als 26º. Les dones m’atreviria a dir que majoritàriament estan en el segon grup. El punt d’equilibri dels 24º és difícil d’aconseguir ja que els comandaments acostumen a funcionar amb una mà, la qual va endollada a un cos i un cervellet  que té molt clar el que és bo, quina és la temperatura ideal i que  “tot el que em va bé és bo i el que no és dolent”. Els fredolics  han pensat mai que posant-se una rebequeta podrien estalviar la suor i l’ofec angoixant als seus companys reescalfats? Els calorosos saben que a ple hivern es pot prescindir de la samarreta, jersei o americana i permetre que els pollets fredolics se sentin al cel amb la seva rebequeta? Ha pensat el fredolic que quan el calorós s’ho ha tret tot ja només li queda la pell? I el calorós sap distingir entre el picar de les castanyoles i la dentadura humana? Abans la gent parlàvem i buscàvem el punt d’equilibri i de convivència, ara tot és qüestió del comandament, que tristament, no funciona només amb la temperatura, sinó en gairebé totes les coses que condicionen la vida humana. Aquest aparell és el poder, i qui mana té els diners, té les propietats, té el sexe, té les eines, té els recursos, veu la tele que vol i està sempre a temperatura de confort. Diuen que en una família si vols saber qui mana realment només cal que miris qui té el comandament als dits.

Fa 50 anys enrere, aquests aparells no existien, i a les escoles hi havia una assignatura que es deia “urbanitat”.