El 1783, a Versalles, els anglesos van pactar la independència dels Estats Units d’Amèrica.

El 1789, a França, el feudalisme, l’església i la monarquia van haver de claudicar de cop o de mica en mica dels seus privilegis.

El 1836 les Corts Espanyoles renuncien a les seves possessions a Amèrica i inicien “tractats de pau”, després de gairebé mig segle d'acarnissaments continuus.

La màquina de vapor, el motor de combustió interna i l’electricitat, cap el 1870, marquen la revolució industrial i l’assentament del capitalisme als països més evolucionats.

El 1917, a Rússia, el comunisme inicia una llarga cavalcada per gairebé mig món.

El 1945, després de matar-nos 6 anys com a porcs, queden majoritàriament desprestigiades les dictadures nazis i feixistes, quedant només a mans d’alguns tercermundistes espanyols que hores d’ara encara es manifesten i se’n senten orgullosos. Fins i tot a Xile i Argentina els avergonyeix aquesta etapa de la seva història.

El 1991, cau tocat de mort el comunisme a Rússia amb la dissolució de la Unió Soviètica. Tant a Rússia com a la Xina han traspassat a un capitalisme pur i dur amb una crosta de pintura superficial  de què a hores d’ara ningú  sabria dir el color.

El 2015, de les 7.400.000.000 de persones que habiten la terra, segons el Banc Mundial n’hi ha un 14,4% que viuen en una pobresa extrema, menys de 1,25 $ dia (1.065.000.000 de persones). O un 33% que viuen en la pobresa, menys de 2$ al dia (2.442.000.000 de persones)

El Banc Mundial no especifica quants d’ells somriuen i són molt feliços, com tampoc diu quants d’ells ara mateix, si poguessin, vindrien a viure a USA o Europa.

Sembla probable que quan hi hagi una antena de televisió a totes les barraques del món, el 90% de mares voldran que els seus fills s’eduquin a Oxford i treballin a Silicon Valley, i estaran disposades a jugar-se la vida per arribar-hi.

El SISTEMA actual, substitut i compendi de tots els anteriors, ha fet que afortunadament cada cop hi hagi menys rics, però tristament cada cop siguin més rics. Com a conseqüència cada cop hi ha d’haver més pobres, però que seran encara més pobres. Actualment la cinquena part de la població gaudeix de les quatre cinquenes parts de la riquesa. Però no patiu, el SISTEMA ja es cuidarà que la cinquena sigui la sisena i la sisena sigui la setena...

Abans el SISTEMA tenia nom i cognoms i, fins i tot, assumia càrrecs públics, politics, eclesiàstics, empresarials... Ara no, el SISTEMA cada dia s’amaga millor, ens mira des de dalt de la seva talaia i organitza els politics i mitjans de la seva propietat perquè ens controlin físicament i mental. Ara els Napoleons, els Cèsars, els Hitlers, tots depenen del SISTEMA, ells només són la imatge que ens deixen veure, que hem de creure, que ens toca votar i que ens espoliarà i esclavitzarà amb lleis i més lleis, perquè el SISTEMA sigui cada dia més reduït i més ric i nosaltres més carn de canó. Sabeu que les armes també caduquen i abans que llençar-les és més rendible usar-les?

El SISTEMA sap que si repartíssim la riquesa, el menjar i la terra n’hi ha suficient perquè tothom pogués viure bé. Però llavors quina gràcia tindria ser el SISTEMA. La gràcia de ser el SISTEMA és poder veure des de la seva talaia  les formiguetes humanes com corren amunt i avall recollint or per al SISTEMA, mentre es maten entre elles, mentre poden escollir les més maques per al seu ús personal...

Bé, ja em torno a allargar massa! Polítics, fins ara tinc la sensació que sou una colla de ninots. Mitjans, majoritàriament, i fins avui sou verí per al poble. Records a qui s’anomeni Botin, Rockeffeler, Slim... que des dels despatxos de Londres, Nova York o Ginebra preneu el gintònic amb el SISTEMA. Ara bé, sapigueu que a mi ja no em "pillareu", sóc massa vell.

Per cert avui m’he emocionat com un carallot sentint  la Presidenta del Parlament dient Visca la República Catalana! Canviarem el SISTEMA?