Aquesta és una història construïda des de la realitat, uns fets reals excepcionals que en mans de la directora Laura Poitras esdevenen un thriller intens i atractiu. El mèrit és gran perquè els recursos que ha tingut per a construir aquest relat són mínims, lluny dels efectes especials i girs increïbles que sovint tenen les pelis d’espies a les quals aquesta, no obstant, recorda.

Un film documental que explica com Edward Snowden, treballador del govern dels EUA, decideix denunciar l’estat per a qui treballa perquè espia els seus habitants mitjançant l’anàlisi de dades electròniques (correus, targetes de crèdit...). Com, amb el propòsit de garantir la seguretat nacional, aquest estat espia tothom, beneficiant-se finalment de tota la informació que recull i controla per a aconseguir objectius que van més enllà d’aquesta pretesa seguretat nacional.

Citizenfour és l’última pel·lícula de la trilogia que Poitras ha fet per parlar dels EUA post 11-s. I en aquest cas el relat té com a fil conductor aquest noi de 29 anys que decidí, tot i ser conscient de les conseqüències de les seves revelacions, llençar un missatge d’alerta per advertir els ciutadans americans i d’arreu del món que el que fa el govern dels EUA atempta radicalment i profundament contra la privacitat i, per tant, contra la llibertat individual.

La conversa secreta de Snowden a Hong Kong amb els periodistes és el fil principal del relat, a la qual acompanyen imatges de la repercussió mediàtica que la bomba informativa té arreu del món, així com també l’opinió de persones que expliquen l’origen d’aquest intervencionisme en les dades personals per part de l’estat americà. En aquest sentit, el film també deixa en evidència Obama, que a diferència del que havia promès, com els seus predecessors en el càrrec respecte els quals pretenia diferenciar-se, passa pel damunt de les llibertats quan calgui, quan la situació ho requereixi.

Aclaridor i terrorífic pel que explica, Citizenfour és un document necessari. Igualment aclaridor i, si més no inquietant, és la repercussió real d’un document com aquest que és capaç d’aconseguir un reconeixement i difusió extraordinari (Oscar al millor documental d’enguany), però que, en canvi, no ha evitat pas que, en nom de la seguretat nacional, es continuï retallant les llibertats individuals i col·lectives en aquest món post 11-s.