En un moment com l'actual de transicions engrescadores, n'hi ha d'altres, de transicions, com l'espanyola del franquisme a la democràcia, que són revisades o, si més no, són vistes amb d'altres ulls, més crítics, més realistes, distanciant-se de la versió oficial triomfalista i edulcorada d'aquest procés que, tal i com demostra l'actualitat diària, encara porta cua.

La isla mínima, l'últim film del director Alberto Rodríguez, pot ser vist, en certa manera, com una d'aquestes visions allunyades del discurs oficial. No espereu, però, una pel-lícula que parli de política, tricornis amb bigoti o reis salvapàtries; la lectura polítca és menys evident però prou eloqüent si ens fixem en els detalls. Com ja va fer en la seva pel-lícula anterior, la molt destacable Grupo 7, es tracta d'un thriller, amb una història que t'atrapa i que està situada en un context històric determinat molt ben definit, molt ben caracteritzat, escenari que esdevé part important d'allò que l'autor vol explicar. 

Ens situem al setembre del 1980, al camp andalús, a les marismas del Guadalquivir, en època de collita amb els jornalers protestant per les condicions de treball que els imposa el senyor propietari i amb un ambient tens i enrarit per la desaparició recent i misteriosa de dues germanes del poble. Impressionant aquest paisatge i com ens el mostra Rodríguez, amb uns minuts inicials espectaculars a vista d'ocell que ens fan sobrevolar l'escenari de la història, un espai natural fascinant i laberíntic, atractiu i inquietant. Una història que intenten desxifrar una parella de policies vinguts de la capital, l'un jove i l'altre veterà. Més enllà del cas i com s'explica, amb moments de tensió trepidants però també amb d'altres menys reeixits, és molt interessant el rol que adquireixen cadascun dels polis, que el director utilitza per explicar-nos com es troben i conviuen dos móns diferents, el del poli veterà, un règim antic amb una ombra negra i allargadíssima, i el del jove, el món nou de la democràcia, menys lliure i més encadenat al passat del que es voldria.