Segur que el seu triomf als Goya li permetrà allargar la seva estada a la cartellera... o tornar-hi de nou. L’opera prima de Raul Arévalo és una història potent, molt ben conduïda, amb una ambientació acurada i uns actors fantàstics.

Aviat sabrem que la venjança és el motor que mou aquesta història. I, és clar, tal motiu poques alegries genera. Al contrari, la tensió en l’ambient és una constant que  gairebé es mastega. José, l’actor Antonio de la Torre, el seu protagonista principal, sembla en tot moment a punt d’esclatar i la seva contenció malsana impregna tot el que passa al seu voltant. Destaca la manera com el director condueix l’espectador enmig de la història, dosificant la informació que li cal per a continuar enganxat a l’acció,  creant-li certa angoixa, situant-lo al bell mig, com si anés assegut al seient de darrera del cotxe en aquest trajecte de final incert. Avancem incrèduls i amb el cor encongit acompanyant l’estranya parella uniformada, companys d’un viatge que mai voldrien haver fet i que els canviarà per sempre més.