La Filmoteca de Catalunya, a Barcelona, sempre és un bon lloc on caure-hi de tant en tant, i ara en aquest temps un bon refugi per combatre la calor i d’altres plagues estiuenques. Des de fa una setmana i fins a mitjan juliol s’hi projecten les pel·lícules que formen part del cicle dedicat a Bertrand Tavernier, cineasta francès els films del qual sempre val la pena visitar de nou. El cinema i res més és el títol que l’hi han posat al cicle, fent un joc de paraules que emula La vie et rient d’autre, una de les seves pelis i que forma part de les projeccions escollides. L’amor i devoció al cinema confessat per Tavernier i les històries humanes i plenes de vida dels seus relats converteixen aquest creuament de paraules en l’enunciat perfecte per entrar a conèixer la seva obra.

‘Faig pel·lícules per aprendre coses que no sabia’, diu Tavernier en una entrevista que li feia fa uns dies Xavi Serra per al diari Ara. Com un aprenentatge de vida, el director ens relata històries situades en temps i contextos diversos amb protagonistes amb qui l’espectador estableix una relació molt propera, sovint trasbalsat per les dificultats a les que s’enfronten aquests antiherois tant humans. Recordo especialment el mestre de Ça commence aujourd'hui, i la seva lluita diària, titànica, per a fer possible una vida digna als seus alumnes. És una de les pel·lícules més emocionants que he vist mai.

Ha estat el mateix Tavernier qui ha escollit els títols de pel·lícules franceses que acompanyaran els seus films al cicle. La tria, explica, són pelis que formen part d’un cinema francès que la Nouvelle Vague va fer oblidar i que creu que cal reivindicar.