Ignasi Rojas, igualadí nascut al 13 de gener del 1978. Dissenyador i responsable de comunicació de Motobuykers, l’empresa que va crear l’any 2011 amb uns amics i que ara s’ha convertit en el club de compres de material per anar en moto núm. 1 a Espanya i a Itàlia, a més de vendre a França i a la resta d’Europa. També és l’artífex de l’aplicació per a mòbils WeRide, centrada en el món de la moto i que ja compta amb 130.000 usuaris a tot el món. L’Ignasi és un fanàtic de la moto, dels seus amics i, sobretot, de la seva família. Viu a Igualada amb la seva dona Alyona i amb la seva filla Alexandra, d’un any i mig.

Les oficines de la seva empresa són a l’antiga fàbrica Buff, un edifici industrial al sud de la ciutat, gairebé al barri del Rec. En una sala de reunions petita i viscuda, l’Ignasi va explicant les seves coses amb un somriure afable i amb generositat. Ell és dissenyador però té incorporat un esperit emprenedor indubtable, potser heretat del seu pare. Parla amb respecte i admiració de la seva gent: de la seva dona, dels seus pares, dels seus amics, del seu clan. La sensació que dóna és la d’un arbre ben arrelat, que pot anar creixent, segurament pot arribar molt amunt.

Com van ser els inicis de Motobuykers?

Motobuykers va sortir de la idea de rebre ofertes per mail que no fossin calcetes, vambes… per què no rebre coses que realment ens interessin com cascos, botes, guants d’anar amb moto…? I  vam decidir crear un club de compres centrats en el món de la moto.

 Així de fàcil?

Gens fàcil! Això va ser al 2011, vam picar pedra fins que vam aconseguir uns inversors a través d’un professor de IESE, José Luís Nueno, que també ens va anar assessorant i guiant per on havíem de tirar. Portem dues rondes d’inversors i actualment estem venent a França, Itàlia i Espanya on estem posicionats, i a més a la resta d’Europa.

 Amb seu a Igualada, positiu per a la ciutat.

Tenim dues oficines, a Igualada i a Barcelona, i ens distribuïm els departaments. A Igualada hi ha disseny, comunicació, una part de màrqueting, atenció al client i un petit magatzem. A Barcelona hi ha màrqueting on line, i tenim els proveïdors més a prop. La gent que viu a Barcelona es pensa que només es pot treballar a Barcelona. Es cansen d’anar i venir.

 Què fas a l’empresa?

Porto comunicació i disseny i, a més, des de fa un any i escaig, també el management de  WeRide, que és la 1ª xarxa social per motoristes només per a mòbil. Bàsicament és una app que dóna la possibilitat de conèixer altres motoristes, rutes d’anar amb moto, quedar amb gent… la comunitat de motoristes és molt forta. Ara tenim 130.000 usuaris registrats a tot el món, més de 30.000 rutes i 9.000 grups. La major part a Espanya, Itàlia i França però han crescut molt bé USA i Amèrica del Sud.

 Els teus orígens són a Buff, una empresa de la teva família.

Sí, vaig treballar-hi molts anys, com a dissenyador i director d’art. Després d’una etapa a Barcelona treballant en agències de publicitat com a director d’art, vaig tornar a Buff com a director del departament de disseny fins que va sorgir aquesta idea.

 Com va ser treballar a l’empresa familiar?

Molt bona experiència. Tots remàvem cap a la mateixa direcció. El fet de canviar va ser més per repte personal que no per una altra cosa, un mateix ha d’obrir el seu camí.

Com és la teva passió per la moto?

Ho he viscut des de sempre. La meva mare va ser de les primeres dones que van fer trial a Igualada. En aquella època ja anava amb la seva Ossa, i el meu pare també motorista de tota la vida. Sempre veient motos a casa, sempre volent anar a fer trial amb el pare i els amics del pare que eren uns malalts de la moto… al final és una cosa en què has nascut, has crescut i t’ha intoxicat.

 Què et dóna?

M’agraden les sensacions que tens a sobre la moto, el fet de poder passar per llocs inusuals, els paisatges, les temperatures, les olors… Després d’estar tota la setmana davant de l’ordinador anar en moto és una necessitat i una de les coses importants per a mi és poder-ho compartir amb algú, amb els amics. Al final és el que et queda, és això, són els moments.

 I ho practiques?

Amb la meva feina és gairebé una obligació anar en moto. Ens obliga a estar connectats, veure què porta la gent, com van vestits. Sí, tenim la gran sort  que estem obligats d’anar en moto, encara que sigui el diumenge al matí!!

 Com et veus de vell?

Doncs no ho sé… suposo que igual que ara però canviant algunes coses, sense dedicar tant temps a la feina i més a la família, a la meva dona i la meva filla que ara té un any i mig. La meva dona és d’Odessa, va venir aquí ara fa set anys.

 Són uns quants anys ja.

Fa 7 anys que és aquí i parla un català perfecte. És molt artista, il·lustradora, i fa fotografia. I ara tenim l’Alexandra que té un any i mig.

 Ja teniu un bon pla de futur doncs…

Sí. I també m’agradaria realitzar-me, m’agrada molt la fotografia, experimentar amb coses, i el tema de la moto sobretot, fins que es pugui. Adaptaré la meva manera de conduir però espero que més vell i més arrugat aniré en moto.

 I a viure!

De fet ja estem vivint, viure també és ara. Tot el que hagis fet ja no t’ho podrà treure ningú.