Cos

apropa't a mi sense malfiar-te'n apropa't

El teu cos és el teu crit

als confins

dels plaers de l'amor

Cos

apropa't des del teu cos

Mira els òrgans

diluir-se

fondre's

Cos

el teu crit és la teva font

Té branques

arcades

Naixien els seus rius

de les goles de l'etern

Cos

que la dispersió no t'aturi

Avança nu cap als meus ulls

un i ardent

Siguis petjada al bell mig dels remolins

Triomf meu triomf teu

pels solcs del plaer

Que la llengua s'extasiï

en dissoldre's

entre les esquerdes

d'un núvol on s'atia la flama

Cos

sigues per a mi

un sojorn d'aigua

Sigues una espiga

i que s'aboleixin

mort i no-res

amb què la tarda ens amenaça

Poema de l'autor en llengua àrab Mohammed Bennís (Fes, 1948), publicat a la revista Poetari, novembre del 2012, número 2, Edicions Curbet, Girona, traducció de Jaume Pont i Josep Maria Sala-Valldaura