La gelosia. Els informes del temps xiuxiuejaven.

Vam trobar caixes al carrer,

brutes de neu, per cremar-les a casa.

Amb quina flor que repicava a l’aigua

em vas esbalair. Ens vam desfer,

carnívors, tard i il•luminats,

en l’hivern esponjós. Tot era sinistre, lluminós.

Més enllà dels vels del llit les parets blanques ballaven.

Algun remordiment violent. Promeses,

vam pensar llavors en les nostres portasses eixutes,

cornises brillants de palaus amb volades gotejants,

estaves clavat dolorosament a les hores

que la lluna ara esquinça, burlant-se de les porcions sense

               esbandir.

I li encanta el reialme adoptat. Fuig cap a l’aigua,

el carruatge es dissol en la boira.

                                                          Un desig

precisa les línies al voltant de la boca

a aquests intervals de deu anys. Fumejava

l’aire clar de les guerres. Desitjava

un excés d’ànima en totes les coses. De totes elles xuclava

un refús brillant. Però, mira, dia pàl•lid:

sortim volant d’aquí. Per tornar, si ens esbossen

en el silenci del profeta. Qui dubta que sigui cert?

John Ashbery (Estats Units, 1927), Alguns arbres, Edicions 62 Empúries, Barcelona, 2001, traducció de Melcion Mateu

versió en anglès:

Jealousy. Whispered weather reports

In the street we found boxes

Littered with snow, to burn at home.

What flower tolling on the waters

You stupefied me. We waxed,

Carnivores, late and alight

In the beaded winter. All was ominous, luminous.

Beyond the bed’s veils the white walls danced

Some violent compunction. Promises,

We thought then of your dry portals,

Bright cornices of eavesdropping palaces,

You were painfully stitched to hours

The moon now tears up, scoffing at the unrinsed portions.

And loves adopted realm. Flees to water,

The coach dissolving in mists.

                                                   A wish

Refines the lines around the mouth

At these ten-year intervals. It fumed

Clear air of wars. It desired

Excess of cure in all things. From all things sucked

A glossy denial. But look, pale day:

We fly hence. To return if sketched

In the prophet’s silence. Who doubts it is true?