Una espantosa tempesta té el cel corrugat, i plujats i nevades

Júpiter van estimbant, daltabaix; ara el mar, ara els boscos

bramen al pas del vent traci. Robem, amics meus,

l’avinentesa a l’avui, mentre ens tenen les cames i fa per nosaltres:

que escampi d’un cop la vellesa que ens ha tornat rúfol el front.

Fes córrer els vins del meu any, quan Torcuat era cònsol,

no parlis més de res més: potser un déu, quan revingui el temps plàcid,

ho posarà tot a lloc, novament. El que és ara, ens pertoca

de perfumar-nos amb nard aquemeni i, al so de la lira cil·lènia,

alliberar-nos el pit de funestes angoixes;

el noble centaure talment ho cantà al seu deixeble eminent:

'Invicte fill d’una dea, de Tetis nascut moridor,

tens reservada la terra d’Assàrac, que els frescos corrents

del llisquent Simoent i l’humil Escamandre parteixen;

pel seu ordit infal·lible, les Parques te n’han escapçat

el retorn: no et durà fins casa la mare blaufosca.

Allà, de tots els teu mals allibera’t amb vi i amb cançons,

que els lletgíssims pesars amanyaguen amb dolces raons'.

Horaci (65 aC-8 aC), tretzena epoda, inclosa al llibre de Jordi Cornudella,

Les bones companyies, Galàxia Gutenberg, Barcelona, 2010, traducció de Jordi Cornudella

versió en llatí:

Horrida tempestas caelum contraxit et imbres

nivesque deducunt Iovem; nunc mare, nunc silvae

Threicio Aquilone sonant. Rapiamus, amici,

occasionem de die, dumque virent genua

et decet: obducta solvatur fronte senectus.

Tu vina Torquato move consule pressa meo,

cetera mitte loqui: deus haec fortasse benigna

reducet in sedem vice. Nunc et Achaemenio

perfundi nardo iuvat et fide Cyllenea

levare diris pectora sollicitudinibus,

nobilis ut grandi cecinit Centaurus alumno:

"Invicte, mortalis dea nate puer Thetide,

te manet Assarici tellus, quam frigida parvi

findunt Scamandri flumina lubricus et Simois,

unde tibi reditum certo subtemine Parcae

rupere, nec mater domum caerula te revehet.

Illic omne malum vino cantuque levato,

deformis aegrimoniae dulcibus alloquiis.)