Vam repetir aquell viatge, vam repetir

l'entrada al món recordable, l'entrada al món

que va ser ahir com la vida, que va ser ahir

i avui es fon, buit i estèril; i avui es fon

com un misteri que escapa, com un misteri

que està en el somni, perdut, que està en el somni

prò no és eteri, és terrestre; prò no és eteri:

és com un zombi naïf, és com un zombi

d'un nen petit. Les joguines d'un nen petit

abandonades intactes i abandonades

al meu cervell, que té ganes, el meu cervell,

de llançar un crit, prò sense eco; de llançar un crit

amb so d'onades que acaben, amb so d'onades

d'un mar molt vell que jo ho humiteja la pell.

Poema de Josep Pedrals (Barcelona, 1979), inclòs al llibre Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans, Edicions Documenta Balear, Palma, 2008