XXII

Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el fill

i xiques, al cinema, amb les cames obertes

i una mà entre les cuixes, i el rosari en família,

i hi ha el peó que es mata caent des d'un andami

i l'home que fa el pa i hi ha qui porta un metre

per saber el tamany escaient del taüt

i com hi ha els tramviaris que treballen la nit

de cap d'any i els forats de les piques i hi ha

l'ascensor amb un llum brut groguenc esperant

mentrestant la portera s'emborratxa de vi

i pixa per l'escala i la filla té por

i el marit està fent-ho amb la dona del metge

i els tramvies terribles amb l'enrenou dels ferros

i el metge que es dedica a trencar les anous

mentrestant la portera va pixant per l'escala

i trucant a les portes amb un colp de mamella

i el fill de la de l'arpa que s'ha mort fa tres dies

plora i plora i encén un ciri i posa el ciri

a l'ampolla del vi i contempla la Loren

i llavors la suïssa crida pel passadís

i el cosí la segueix brandant el canelobre

i la xica que es gita més aviat que mai

i un fred com una mà li puja per les cuixes

i hi ha un instant que pensa que té el cul més petit

i els veïns que s'han mort els dos intoxicats

l'altre dia i la dona i la filla no tenen

ganes de menjar res i ploren com les rates

i el cosí i la suïssa que dormen brutalment

i el canelobre encès i el cobertor encès

les cortines enceses i tot el pis encès

els nobles cavallers enterrats en els claustres

mentrestant la portera pixa pels escalons

i el marit no pot més i la dona del metge

se’n va i agafa el metge i li diu fill de puta

i se’l fica entre cames i tot es pega foc

i la nena que plora sola a la porteria

i les inscripcions obscenes dels comuns

i el crani rebotant per tots els escalons.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993), del llibre L’Hotel París, Edicions 62, Els llibres de l’Escorpí, Barcelona, 1973