I

El torn de la vida en quatre dies m’ha passat

com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.

Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,

el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.

XXXII

Al terrat d’una casa vaig veure un home solitari

que amb menyspreu trepitjava la sorra i l’aixafava.

I aquella sorra li deia en la seva llengua:

“Tracta’m amb respecte, que a tu també et trepitjaran”.

XXXVII

Aquest càntir fou, com jo, un trist enamorat,

lligat a les trenes de l’estimada, captiu.

I aquesta nansa que veus envoltant-li el coll

fou una mà que acaricià un dia el seu estimat.

LXXIII

Abans que tu i jo hi havia nit i dia,

i el curs del temps se succeïa sense traves.

Tot arreu de la terra on tu has posat els peus

fou abans la nina dels ulls d’una jove formosa.

Omar Khayyam (poeta persa dels segles XI i XII), Quartetes, Adesiara editorial, Martorell, 2010, traducció d’Àlex Queraltó.