Els anoiencs a l'exterior voten pel referèndum en un escenari d'incredulitat per les detencions

Amb l'1 d'octubre a sis dies només, la diàspora anoienca a l'exterior està pendent de les notícies que arriben de Catalunya. Als països on estan, els seus companys de feina i amics es mostren entre sorpresos i escèptics davant la situació existent i més després de les detencions de la setmana passada. Marc Pujol, igualadí a Londres, explica que "és molt estrany de trobar-te un anglès que no sigui comprensiu amb la votació". Els anoiencs que han pogut votar és perquè estaven inscrits al registre de catalans a l'exterior (el mecanisme, per tant, ha estat diferent del vot de les eleccions del 27-S de 2015). Pujol ja hi era quan es va votar pel 9-N; altres, es van apuntar més tard. És el cas de Jordi Marcé, col·laborador d'Anoiadiari, que és a Hamburg des de fa dos anys, ha votat per primer cop d'aquesta manera.

David Morera, un altre jove igualadí, i la seva parella també de la capital de l'Anoia, no podran votar: "quan vam venir al Regne Unit ens vam registrar com a residents temporals, però resulta que com que no sabiem quant de temps ens quedaríem, al consolat ens van donar els papers del registre temporal. Quan ens vam anar a registrar a la web de catalans residents a l'estranger vam veure que el registre al que som (el temporal) no és el mateix que el CERA, i per tant no figurem com a residents a l'estranger i hauriem de venir a votar a Catalunya...".

A l'altra punta del planeta, al Con Sud, hi ha Laia Tort. Viu a Xile i sí que figura al registre de catalans a l'exterior. El dia 7 va rebre un correu "on se'm deia que si volia exercir el meu dret havia d'obrir un enllaç. Un enllaç que facilitava un full amb dades i un codi QR, a més de les instruccions i una butlleta". La butlleta s'havia d'enviar a l'oficina de la Generalitat que centralitza les votacions al continent americà, a Washington. Ho va enviar per correu certificat i urgent, per assegurar que arribés abans de l'1 d'octubre. Amb tot, per poder emprar aquest servei, havia de tenir una persona de referència, amb unes dades que no tenia. Ara, ha de creuar els dits perquè hagi arribat a temps.

La torredana Núria Ferrer viu a Estocolm des de fa anys. Comenta que : "els que vivim a Suècia ja estem enviant les nostres paperetes. Com que imagino que la Generalitat no es refia de correus espanyols, ens les han fet enviar a les Oficines de la Generalitat de Berlín". A Berlín també les enviarà Jordi Marcé. Marcé, quan es va començar a parlar del referèndum "em vaig adreçar al registre perquè em confirmessin les dades. Tenien una adreça meva de fa dos anys i la vaig canviar, a temps". Aleshores, també el dia 7 de setembre va rebre el correu, amb el codi, el formulari i les instruccions. 

Incredulitat i escepticisme

La situació catalana és coneix, però no sempre amb exactitud. A Londres, Marc Pujol apunta que "entre el 9-N i l'1-O, els meus amics tenen un primer moment de deja vú. Però no havíeu fet un referèndum ja?". És un comentari habitual". També que "aquí, el referèndum escocès es va viure de manera exemplar. En la discusió dels partidaris del 'sí' i del 'no' hi van haver discussions acalorades, com en el del Brexit, però ningú, ni els militars, van oposar-se al vot. La situació a Espanya, en aquest punt, és potser només comparable a situacions prèvies al segle XX". David Morera, al mateix país, afegeix que "alguna gent sabia des de fa mesos que es plantejava un referèndum i t'ho comentaven. El que ha passat dimecres (les detencions), al sortir al 'The Guardian', ha tingut més ressò, però per ells no deixa de ser un tema molt secundari i no hi ha massa gent que entengui massa de què va la cosa. En general hi ha un coneixement de que els independentistes es volen separar d'Espanya i el govern central ho vol impedir. Sobretot des de l'òptica anglesa el tema dels moviments independentistes es veu de manera més escèptica".

El 'show' de la Guardia Civil també ha arribat a Alemanya, on malgrat que aquests dies hi havia les eleccions locals com a tema estrella, també ha ocupat moltes pàgines. Jordi Marcé assegura que "hi ha molts més articles a la premsa del tema, tot i que amb les eleccions, Merkel encara trigarà a pronunciar-se. No hi ha cap diari que no tregui alguna cosa i algun fins i tot ha parlat de 'diktatur' en relació al govern de Rajoy. El relacionen amb els hereus de Franco".  Marcé assenyala que "hi ha articles extensos i molt aguts, com un de la revista 'Stern', on parla dels motius de la voluntat dels catalans".