L’any més intens de la política vilanovina

Aquest dimecres, 31 de gener, es complia el primer any de Noemí Trucharte com a alcaldessa vilanovina. La socialista va desbancar una ex militant socialista també, Vanesa González, de V365, que havia guanyat amb cinc regidors les eleccions del 2015 a l'Ajuntament. Trucharte es va recolzar en una coalició multicolor (tres forces municipalistes, a més del PSC: VA!, IPV-VV i Decide) per fer una moció de censura que va tombar el govern que componien V365, Esquerra i CiU. El relleu es va fer en una sessió plenària molt tensa, després de quinze dies que ja havien estat de guerra de nervis.

Del 2017 al 2018 a Vilanova del Camí s'ha millorat a nivell d'ocupació (la tendència a tota la comarca), s'han engegat importants obres públiques i s'ha continuat amb les friccions polítiques i polèmiques veïnals que són el denominador comú al municipi des de fa anys, sigui quina sigui l'oposició i sigui quin sigui el color de l'Ajuntament. L'administració Trucharte té a l'agenda concloure obres molt importants per al municipi: per exemple, el Casal de la Gent Gran, que després de cinc anys sembla que es podrà obrir aquest mes de març. El govern quatripartit ha fet alguns canvis en el projecte perquè el considerava antiquat i amb un pressupost de 400.000 euros enllestirà en breu la darrera fase. Algunes activitats estaven ja traslladades a aquest nou edifici, on mancaven detalls importants en els serveis. El fet és que acabada la segona fase, quan ja s'albirava la moció de censura, el govern anterior va fer una inauguració; l'actual quatripartit s'ha volgut fer seu el projecte –iniciat a l'època de Joan Vich i paralitzat durant un any per desacords amb l'empresa constructora- i espera posar fi al serial aquesta primavera.

Més novetats en positiu a la vista és l'acabament de la piscina municipal, una altra obra que en el primer any del nou govern s'hi ha posat molta empenta. Nous vasos d'aigua, vestidors i l'ampliació del solàrium per a una actuació que ha d'estar enllestida de cara a la temporada d'estiu. Les obres públiques han estat un element axial del primer any de Noemí Trucharte. S'han fet canvis a algunes actuacions a l'espai públic previstes per l'anterior govern, com la potenciació del projecte de la Plaça Francisco Guisado on s'ha col·locat jocs infantils.

També en l'apartat d'obres hi havia a l'agenda obrir un nou vial al barri de Camp del Rei. Era una obra que va impulsar el nou govern i que estava contemplada anteriorment, però de la qual no s'havia obert la carpeta. L'obertura d'aquest vial implicava que els veïns de la zona del carrer Cervantes haurien de fer front a unes contribucions de més de mig milió d'euros repartits entre nou famílies. El veïnat va mostrar la seva oposició rotunda al projecte i durant tot el mes de maig, les corredisses i l'enrenou van sortir reflectits a tots els mitjans de comunicació. Al final, atenent els veïns, l'alcaldessa va obrir el calaix per posar-hi el projecte de nou. Una decisió que contravenia el criteri inicial del regidor d'Urbanisme, Juan Manuel Cividanes (IPV-VV), que havia fet l'aposta per fer les obres.

Sí, hi va haver polèmica amb el carrer Cervantes, però l'Ajuntament va rectificar, no hi va haver cap canvi en la municipalització del servei de neteja. El contracte de concessió a l'empresa d'economia social UTE Vilanova —integrada en part pel grup Àuria— i que tenia contractades 23 persones va vèncer i el govern va decidir la municipalització. La qüestió era si els 23 contractes es podrien subrogar, un fet que va produir una polèmica molt llarga en la qual l'Ajuntament no va cedir brandant la normativa, mentre que l'oposició, l'antic alcalde Joan Vich i les treballadores i sindicats argumentaven el contrari i que es tractava tot “de voluntat política”.

De les 23 treballadores només 16 van passar les proves de selecció per poder continuar a la nova empresa municipal. I, amb tot, una de les que va superar aquest primer pas va ser acomiadada poc després. El govern al·ludia una decisió tècnica. Per part dels sindicats, van assenyalar que “la treballadora acomiadada era una de les que s'havien mostrat més combatives demanant la subrogació del servei” i que “tenia vuit anys d'experiència en aquest servei, per tant, no es pot parlar que no sabés el seu ofici i no té sentit que no passés el període de prova”.

El sobiranisme, perseguit

Cartells com “democràcia” i “volem votar” van estar a la diana de la policia local un cop van començar a aparèixer el mes de setembre. El canvi de govern del gener anterior va significar un gir diametral en la sintonia política a nivell nacional. Es va passar d'un Ajuntament que mostrava empatia amb el dret a decidir (no en va, figuraven com a socis Esquerra i CiU) a un del PSC i tres partits municipalistes que simpatitzen amb l'ala dreta de l'espanyolisme.

Si un dels motius que havien accentuat la mala maror entre Imma González (portaveu de Decide) i el govern anterior era la qüestió nacional, amb la constitució de la nova direcció de l'Ajuntament, el gir va ser notori des del primer moment. El mes de setembre, durant l'encartellament previ al referèndum, la policia local va identificar diverses persones a les quals acusava d'haver penjat cartells a la via pública (val a dir que a Vilanova han aparegut també empaperaments espanyolistes, sense que en aquest cas s'hagi identificat a ningú). Les postres van arribar quan del campanar de l'església s'hi va penjar una pancarta que posava “democràcia” i uns veïns van ocasionar un enrenou i segons alguns testimonis es van disparar coets contra els activistes. La policia va intervenir de nou i va identificar els col·lectius independentistes i també el mossèn.

Aquestes persones han rebut ara expedients de sancions per un import de 500 euros pels fets de setembre. Però la qüestió ha anat a més les darreres setmanes, perquè les identificacions van repetir-se quan activistes vinculats al CDR i a Esquerra van penjar llaços grocs al pont.

La policia local va endur-se un pare i una filla a comissaria i els activistes pro-independència de Vilanova temen noves sancions. Meritxell Humbert, la portaveu local d'Esquerra, ha assenyalat “l'assetjament” que hi ha contra els militants de la seva formació, mentre que el govern ignora aquestes acusacions.