TORNAR

Article de la diputada Marina Llansana: 'El cara a cara que interessa'

politica
Dijous, 25 novembre 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
La transcendència de les eleccions d’aquest diumenge no es redueix a saber qui serà el futur president de Catalunya. El que de debò es decidirà diumenge és si, en els propers quatre anys, el nostre país seguirà sent una comunitat autònoma amb un 10% del PIB espoliat o bé si farem un pas endavant per esdevenir un Estat lliure, normal, com qualsevol estat de la Unió Europea.

Marina Llansana

Si fem un repàs del que ha passat el darrer any (la sentència del Tribunal Constitucional, la manifestació multitudinària del 10 de juliol, les consultes populars per la independència a més de 500 municipis de Catalunya, les enquestes que revelen que hi ha més independentistes que mai, etc) la conseqüència lògica seria pensar que la societat catalana diumenge aparcarà l’autonomisme i optarà per la independència.

El daltabaix que s’ha generat aquesta setmana per la suspensió del cara a cara és incomprensible al nostre país. D’entrada perquè, Catalunya no és Espanya, on regna el bipartidisme i la societat està dividida —com passa per exemple els EUA— entre els dos grans partits : PP i PSOE. Al llarg de la història Catalunya s’ha caracteritzat per la pluralitat política, per la diversitat de forces que permet que els ciutadans tinguin més opcions, amb matisos i tons diferents, a l’hora d’optar per una força que els representi.

Però el més sorprenent del cara a cara que pretenien fer Mas i Montilla és que no s’hi hauria pogut debatre el dilema que té plantejat ara mateix la societat catalana: independència o autonomisme? Tots dos —CiU i PSC, Mas i Montilla— són autonomistes, tots dos defensen que Catalunya ha de seguir sent una regió d’Espanya. Aleshores on hi ha el debat? Què confrontarien si, en les qüestions essencials, estan d’acord en tot? Fa uns mesos semblava que Mas reclamaria el Concert econòmic per a Catalunya, una proposta que Esquerra defensava en solitari des de l’any 1992. Ara la proposta s’ha diluït fins al punt que ja no parla de 'Concert' sinó de 'Pacte fiscal amb resultats tendint al concert'.

El futur president de Catalunya, diumenge, només serà valent si necessita el suport de la gent valenta. Qui ha condicionat el govern d’aquest país els darrers anys ha estat sempre la tercera força política. Diumenge podrem decidir o bé que el PP sigui la tercera força i segelli amb CiU un nou pacte del Majestic o bé que sigui ERC i Mas es vegi obligat a fer un govern d’ambició nacional que convoqui un referèndum d’independència. No podem permetre que, l’any de la Sentència del TC, de la Manifestació del 10 de juliol i de les Consultes populars per la independència, el PP sigui la tercera força. Ara és l’hora de la Gent Valenta, ara és l’hora d’Esquerra Republicana.

Marina Llansana i Rosich

Diputada al Parlament de Catalunya


4 Comentaris

j

josep maria

igualada

26 de novembre 2010.09:33h

Respondre

vaja demagògia, si tan valents éreu, perquè vau repetir el tripartit?? per aplicar la merda d’estatutet que va quedar??

o potser per poder-se seguir comprant trajos, corbates i anar engreixant... Llegir més la panxa?

molt trist el que ha fet ERC amb el país, a veure si aquest cop sou la 4a força i us en adoneu que no es pot anar enganyant la gent!!

R

Ramon Estruch

Igualada

25 de novembre 2010.21:44h

Respondre

La gent bona com tu no hauria de plegar. La política queda en mans dels mediocres.

B

Bernat Dàmaso Morros

25 de novembre 2010.19:29h

Respondre

Estic força d’acord amb les teves reflexions. Quina tristesa! Tant el sr. Mas com el sr. Montilla eren a la manifestació del 10 de juliol. Cap dels dos senyors esmentats és sord i van poder... Llegir més sentir perfectament què cridava la gent. Es van passar el clam del poble per aquell lloc que tots sabem. Quina tristesa i quina falta de respecte! No van voler escoltar. Aquests dos senyors (i els seus partits) no volen que res canviï ja que la situació actual els permet anar fent els seus ”negocis”. Saben prou bé que tenim tot el dret del món de ser un país independent (com la immensa majoria) però prioritzen continuar essent una colònia espanyola. Amb aquests dos senyors aquest país no avançarà mai. Quina llàstima i quina tristesa tot plegat!

R

Ramon F.

Igualada

25 de novembre 2010.17:26h

Respondre

Marina, jo ja ho he dit altres vegades, soc independentista

Però per molt que diguis. el que realment es juga el proper diumenge es qui serà el proper president de la Generalitat, o serà al... Llegir més Montilla i continuaren com fins ara amb el tripartit o serà el Mas i començarem un altre etapa que espero que sigui molt millor que aquesta tant econòmica com nacionalment i això mateix crec que es el que també espera la majoria de la societat catalana.

Els set anys de tripartit, la veritat es que no han agradat a gaire gent i encara que els tres primers amb el Maragall es va poder ”entendre” el suport d’ERC al govern tripartit, els segons quatre anys fent president al Sr. Montilla ja no s’han entès tant i encara que no se que passarà el proper diumenge, sembla per les enquestes que l’electorat en dona la culpa de tot plegat als republicans.

En quant a l’independentisme et diré que ens ho hem de fer mirar, ara que semblava que desprès del 10 de juliol hi havia una amplia base d’independentistes al país, resulta que no us poseu d’acord i un per l’altre res de res, que si el Carretero, que si el Laporta, que si ERC i al final allò que podia ser una representació important al parlament es convertirà en una minoria que per mes desgràcia nostra encara serà superada pel PP. Ara ja tota la llenya esta al foc, però que al menys que tot això serveixi per reflexionar i preparar un futur millor.

De moment solament hem d’esperar que al menys guanyi l’Artur Mas perquè si tornes a governar el Montilla estaríem ben arreglats

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.