'El que cal ara és sumar més gent perquè Catalunya pugui decidir'

Com a secretari d’Immigració de la Generalitat, què creus s’ha fet fins ara i què queda per fer en aquesta matèria a Catalunya?

En aquest mandat hem posat les bases per tenir una política de país consensuada: el Pacte Nacional per la Immigració. Hem superat aquesta primera fase de poc coneixement, i en aquest sentit he après dels països que ja hi ha actuat: superant assimilacionismes i multiculturalismes, apostem per la cohesió des del respecte a la diversitat. Hem començat a treballar en la gestió dels fluxos migratoris, i s’ha adaptat els serveis públics a la societat diversa: no només per a la immigració, sinó per a tota la ciutadania. Volem integrar: que la gent sigui catalana sense deixar de ser el que és.

Pel que fa als reptes, s’ha de seguir treballant per assolir l’èxit escolar i perquè els nostres fills tinguin tots les mateixes oportunitats, independentment d’on hagin nascut els pares.

Integració també lingüística?

Els immigrants volen aprendre català, hi ha molta demanda. El que passa és que durant un temps s’ha venut la idea que amb el castellà ja en tenien prou... Però els cal saber el català per tenir igualtat d’oportunitats i per sentir-se plenament integrats dins de la nostra societat. En aquest sentit, destacaria programes com el de les parelles lingüístiques, o bé el desplegament de la llei d’acollida, que permetrà oferir cursos de català de 135 h de durada a 400.000 persones, millorant no només la quantitat de l’atenció sinó també la qualitat.

Però en aquest àmbit la Generalitat no té plenes competències...

No, ens en fan falta més. Hem de poder participar de la governança dels fluxos migratoris. L’Estat espanyol ho ha gestionat molt malament: el PP és el responsable directe de la irregularitat que hem patit, i per això és indignant el seu discurs actual... I tant el PSOE com el PP van centrar la gestió dels fluxos únicament en el mercat de treball, sense tenir en compte que al darrere dels treballadors hi vénen les famílies. No es pot gestionar la immigració pensant solament en el mercat laboral, cal una reflexió més global.

Pel que fa als nouvinguts, la independència de Catalunya els pot arribar més per ‘via econòmica’ que no pas amb d’altres arguments?

No, no només, però també. Nosaltres volem existir com a poble, com el que ha estat, és i serà sempre Catalunya: un poble integrador. I oferim als nouvinguts un projecte de país inclusiu, participatiu, i també atractiu per la riquesa que podríem tenir... Cada nou català guanyaria 2.700 euros l’any amb la independència. Però el més important és construir una terra d’oportunitats per a aquells que se les guanyin.

En el debat independentista, proposeu el referèndum. Per què aquesta i no una altra via?

Si tinguéssim una majoria de diputats també estaríem d’acord amb la declaració unilateral. Però no podem oblidar el que cal ara és sumar més gent perquè Catalunya pugui decidir. Aquesta és la nostra proposta, la de sumar gent. Però tampoc no volem entrar a discutir sobre quina és la millor manera d’arribar a la independència.

Precisament en aquest àmbit, s’arriba a unes eleccions catalanes amb el vot independentista més fragmentat que mai. Com ho afronteu?

Nosaltres estem molt contents que avui hi hagi més independentistes que mai, és el que sempre hem defensat! I també estem satisfets que s’hi apuntin d’altres formacions que fins ara no en parlaven. Però les eleccions ens poden deixar davant de dos escenaris: el primer, amb CIU amb més de 60 diputats i amb PP com a tercera força —cosa que significa un estancament, posar Catalunya al congelador—; i el segon, amb CIU sense arribar als 60 diputats i ERC com a tercera força. Aquest és l’escenari de la defensa dels drets socials, dels avenços nacionals, de prémer l’accelerador.

Quina valoració en fas, del tripartit?

Penso que ha estat un govern d’esquerres que ha acomplert amb una necessitat del país en un moment determinat: calia l’alternança. I a més, hem incorporat d’altres forces en la defensa del país. I això és complex, i sabem que no tots els nostres votants ho han entès: posar els que no defensaven prou el país a defensar-lo ha tingut uns costos per ERC però ha estat un avenç per al país.

Què és el que ha fallat?

L’obra de govern feta és extraordinària, valenta, però penso que ens ha faltat relatar-la i explicar el sentit del seu context històric. Perquè penso que, també, els objectius finals del PSC i d’ERC eren i són diferents.

Quins plans té ERC per a l’Anoia?

Desenvolupar l’aeroport corporatiu, que ha de ser un impuls important, i treballar per enllaçar Igualada i Barcelona amb un tren de qualitat, del segle XXI. També apostar per comunicar el territori amb el port de Barcelona, a través de la línia de mercaderies. En aquest sentit, recordar també l’aposta pel Parcmotor, un altre focus de creació de riquesa i de desenvolupament. L’Anoia és una comarca industrial, i també agrària, i ERC sempre ha defensat aquests dos sectors amb tenacitat i constància.