Decidim replica al govern d'Igualada que "hi ha una cara fosca" del superàvit

El portaveu de Decidim Igualada, Darío Castañé, ha replicat al govern de la ciutat sobre les xifres de la liquidació del 2016 que es van presentar en el darrer ple. El membre del Partit Pirata va discutir directament amb el batlle sobre els números del tancament i afirmava que "quan vingui aquest govern a aquest ple a dir que els semàfors socials estan en verd, com tant diuen dels semàfors econòmics, aquell dia comprarem el seu discurs de ser un bon govern". Va ser rebatut directament per l'alcalde Marc Castells que intervenia emfàticament: "ningú ens podrà negar que hem fet els majors esforços en acció social".

Segons Castañé "aquest govern augmenta més la despesa que l'estalvi, malgrat que s'ha generat un romanent. Aquest superàvit és fruit de partides inflades, de manca de previsió o de retallades directes en serveis públics, i que són diners que no es destinen a pal·liar els problemes socials dels igualadins i igualadines". Per ells "és bo que Igualada s'hagi situat sota el llindar de deute que la llei Montoro imposa". El regidor afirma que "es liquida el 2016 amb un superàvit que representa un 6,36% de les despeses" però que "les obligacions han augmentat en 8,21 punts percentuals, mentre que el percentatge de superàvit respecte a aquests només és d'1,49 punts".

El portaveu de Decidim parla "d'augment de despesa sense massa criteri" i assenyala que "un milió d'euros del superàvit semblen ser circumstancials: no es repetiran o s'ha mogut despesa d'un any a un altre. Part del superàvit sembla venir directament retallades a serveis públics, com l'educació o infraestructures". Afegeix que "no podem celebrar superàvit quan a Igualada hi ha pobresa, hi ha problemes que podríem alleujar amb el mateix superàvit". El regidor de Decidim proposa, per exemple, utilitzar el "romanent d'inversions en terrenys i Anella verda per implementar la tarifació progressiva i altres mesures que garanteixin els ingressos reduint la pressió fiscal als igualadins i igualadines; o practicar la democràcia directa en els pressupostos, tenint en compte que segons un estudi del Banc d'Espanya publicat la setmana passada, si la ciutadania decidís directament les polítiques de despesa, aquesta es reduiria en un 8%".