Les eleccions franceses vistes per una mirada anoienca

Xavier Pons va seguir les eleccions franceses amb atenció, com a habitant d'aquest país des de fa 3 anys i mig. Les va seguir des del principi, des de la primera volta. Segons ell ‘els sondejos i enquestes ja preveien la victòria socialista des de les primàries del PS però la distància que es va anar retallant feia pensar que una victòria de Nicolas Sarkozy podia ser possible’

Els amics i companys francesos d’en Xavier veien molt possible el canvi, de fet, segons comenta ‘tenien moltes ganes de canvi per que començaven a estar una mica cansats de la política que fins aleshores havia portat Nicolas Sarkozy’. Feia 17 anys que hi havia un govern de dretes (UMP).

Voten al candidat

Una de les coses que va cridar l’atenció d’en Xavier va ser que a França, ‘les eleccions presidencials es vota més a la persona, que no pas al partit de la manera que fem a Catalunya’. Explica que els francesos no donen importància a les sigles, sinó que valoren la persona. Això es pot veure ‘fins i tot a les paperetes,on només hi surt el nom dels candidats, sense cap altre signe o inicials de partit’.

#radiolondres

En Xavier, a més de la tele, també va seguir la nit electoral a través del twitter. Explica que hi va haver molt de moviment, sobretot al voltant de l'etiqueta #radiolondres. Aquest hastag es va crear per donar dades de sondejos no oficials, ja que estava totalment prohibit donar informacions abans del tancament dels col·legis electorals (a les 20h de la tarda). Segons ell aquesta etiqueta ‘era utilitzada fent al·lusió al general De Gaulle quan durant la segona guerra mundial enviava missatge encriptats a la gent de Paris des de Londres’.

Els resultats

A les 20h la televisió ja van donar els resultats dels sondejos a peu d'urna, i poc minuts després va sortir Nicolas Sarkozy assumint la derrota. En Xavier comenta que ‘aquest fet em va sorprendre moltíssim perquè només eren sondejos a peu d'urna i no resultats oficials’. Si bé val a dir que ja hi havia alguns resultats oficials dels col·legis electorals que tancaven a les 18h fora de les grans ciutats.

Tot seguit François Hollande des del seu poble, Tulle, al centre de França, va fer el seu primer discurs com a nou president, i després va marxar en cotxe per anar fins a l'aeroport més proper i agafar un avió direcció Paris. 'Vaig quedar parat de la persecució que es va viure en tot moment al cotxe del nou president electe. Moltes càmeres dalt de les motos perseguien el president esperant que baixes la finestra i digues les seves primeres paraules al més pur estil Tour de France’ comenta.

L’endemà de les eleccions

L'endemà a la feina del Xavier el tema de debat no era altre que el resultat de les eleccions. ‘La gent estava relativament contenta amb el resultat, però sobretot tenien la sensació que havien dipositat confiança en un candidat i ara esperen que aquest prengui les mesures adequades per tirar el país endavant’. Es francesos estan expectants a veure que és el que podrà fer i si realment posarà en marxa l'agenda del creixement ja no a França, sinó a Europa també.

Quinieles pel primer ministre

Com també passa a Catalunya, quan es nomena un nou president, ràpidament es confeccionen les quinieles del possible govern que l’acompanyarà. A França dependrà molt de les properes eleccions legislatives que tindran lloc d'aquí un mes, però des del dia de les eleccions ja han sortit molts noms com a possible candidats per a primer ministre. Segons en Xavier, però,‘ el que més sona és el de Martine Aubry, ex-lider del PS’.