ERC guanya a l'Anoia i l'independentisme suma més vots que mai: 57%

En unes eleccions marcades per una caiguda dràstica de la participació, amb mínims històrics, el panorama polític global de l'Anoia no ha variat pel que fa a blocs. L'independentisme s'ha tornat a imposar, amb ERC en aquesta ocasió com a primera força. És el primer cop que ERC guanya unes eleccions al Parlament a l'Anoia en l'actual etapa oberta després del franquisme. Els bons resultats de Junts i la CUP se sumen a aquesta victòria de la candidatura de Pere Aragonès. L'independentisme supera, en percentatge, els resultats de 2015 i 2017 amb la suma del PDeCAT, una de les formacions independentistes que no ha pogut entrar, però que a l'Anoia ha estat una força important. Un total de 57,6% (si hi afegim Primàries o el PCTC).

Els republicans s'imposaven a la comarca gràcies a obtenir molt bons resultats a municipis on el vot mai ha estat en clau nacionalista, com Vilanova o Montbui, i guanyar a la capital del sud, Piera. Són primera força a la comarca amb 10.474 vots, seguits de prop per JxCat, amb 9.866 vots. En tercera posició, els socialistes, que puja en percentatge i en nombre de votants respecte 2017 malgrat l'alta abstenció: 9.583.

Dos factors han afavorit la victòria d'ERC: haver fet forat a l'Anoia Sud i el paper del PDeCAT, que ha restat molts vots a Junts. El partit que liderava l'anoienca Àngels Chacón aconseguia a l'Anoia 2.695 vots, que podrien haver recalat en bona part en l'altra força de l'espai post-convergent. Cal destacar també el bon resultat de la CUP que supera els seus votants de 2017 i assoleix 3.409 vots. És la quarta força a la comarca.

En canvi, la cinquena força és l'extrema dreta. Vox s'alimenta de l'electorat que abandona a Ciutadans i suma 3.264 vots. Per darrere de l'esmentat PDeCAT hi ha En Comú Podem, amb 2.352 vots, i C's, que s'ensorra dels 17.000 vots de fa tres anys a 2.175. El PP es queda en 1.266 electors.