ERC Igualada reclama "saber quantes persones han rebutjat els pisos de protecció oficial"

El grup municipal d’Esquerra Republicana a Igualada va registrar la setmana passada una petició d’informació per saber quantes persones han rebutjat els pisos de protecció oficial del carrer Sant Carles 58 "pel seu elevat preu, que arriba fins als 900€." Els republicans asseguren que "malgrat la claredat de la pregunta i la rellevància pública de la qüestió, el govern municipal segueix sense donar cap resposta. És una dada molt simple i molt significativa. Per què l’amaguen? Ens consten diverses persones que hi ha renunciat. Que ho expliquin públicament, de què tenen por?”

A més, afegeixen que "aquesta falta de transparència és especialment greu perquè és un tema molt important d’habitatge públic, finançat amb diners públics i adreçat a sectors vulnerables de la població. La ciutadania té dret a saber quanta gent hi ha renunciat per l’elevat preu que tenen”.

ERC vol recordar que "malgrat que es tracta d’habitatge de protecció oficial, l’Ajuntament ha carregat als llogaters costos addicionals com l’IBI (fins a 60€ mensuals), la taxa d’escombraries (14€), les despeses de comunitat (60€), el traster (entre 17€ i 20€) i el pàrquing (entre 83€ i 115€)." Ara bé, la regidora d'habitatge, Carlota Carner, va explicar al ple municipal que els pàrquings són opcionals.

Des d'Esquerra asseguren que "aquests sobrecostos inflen el preu final del lloguer i arriba, en alguns casos, fins als 900€ al mes. En concret, tres dels pisos s’ofereixen per més de 890€, quatre més entre 830 i 870€, i només tres pisos baixen dels 700€, amb el més econòmic situat encara en 660€ mensuals. Malgrat això, el govern ha acabat convertint aquests pisos públics en els més cars de la ciutat. És una contradicció absoluta, i ara no volen dir-nos quanta gent ha decidit no acceptar aquestes condicions. Per què?”

Per tot plegat, ERC Igualada "exigeix al govern municipal que respongui immediatament la petició d’informació i que posi fi a aquesta actitud opaca i evasiva. Qui gestiona recursos públics té l’obligació de donar explicacions. La transparència no és una opció: és un deure legal i regulat per la llei. I ara mateix, aquest silenci només fa créixer la sospita que alguna cosa no s’ha fet bé”.