Francesc Guisado: "Ens toca posar el sòl perquè el conjunt de la Conca i la comarca tirin endavant"

Quines accions i projectes de l'equip de govern destacaria arribats a mig mandat?

- La millora al nucli pel Pla de Barris: pavelló en marxa, gespa artificial al camp de futbol (en marxa), centre de lectura (en estudi), centre de Dia + Casal de gent gran (en estudi), Acces a la Torre (en marxa), recuperació centralitat Plaça Major (en estudi)...;

- L'arranjament de carrers en el conjunt del municipi;

- La modificació a comercial del sector de Can Riba: Outlet , multicinemes, restauració, altre comercial, hotel i residencial (en estudi);

- La revisió del planejament (POUM): consolidació polígon CZF i nou model urbà;

- La proposta del Vol Corporatiu: amb millors oportunitats pel conjunt de la comarca, llocs de treball directes, generació de noves activitats en Parc Tecnològic, conveni amb CZF (Consorci Zona Franca) pel futur polígon de Can Morera, nova ubicació de FUNOSA, plataforma logística i polígon industrial de Catalunya a Europa;

- La segona llar d’Infants ubicada al Pla de La Masia: prop de 70 noves places, apropant un servei fonamental a un sector de futur creixement;

- L'ampliació de l’escola pel Departament d’Educació: cessió de sòl per part de l’Ajuntament per no perdre pati CEIP de dues línies, garantint el servei amb el creixement previst;

- La recuperació del Turó del Castell i el poble antic (en estudi): proposta d'arranjament feta, cerca d’antics propietaris feta, treballs previs arqueològics fets, estudi històric cronològic fet, creació d’equip de treball multidisciplinari (en estudi), adequació del sector al nou POUM, elaboració de propostes i coordinació de les accions.

- La Millora del camins: camí de L’Espelt a Jorba i Rubió, asfaltat del camí de L’Espelt a Rubió pel cementiri (en estudi), pavimentació camí de sota, camins ADF i prevenció contra incendis.

I de cara als propers mesos, quines són les prioritats actuals (projectes més importants a la vista)?

- En ocupació el programa Treball als Barris, depenent de la Llei de barris, que vol atendre a les persones amb mes dificultats des de la vessant de l’ocupació, avui dia totes.

- En ampliació Serveis Social, fomentar la visió de corresponsabilitat social i no beneficència, amb ajuts de menjador escolar a la llar d’Infants i l'escola, ajuts al Transport Escolar No Obligatori, atenció personalitzada de situacions lligades a la crisi;

- Millora del Transport públic;

- Posar les persones com a prioritat, de forma especial en aquests moments de crisi

Preveu, doncs, que al final de la legislatura la majoria d’objectius contemplats al vostre programa electoral s’hauran pogut complir?

Abastament, fins i tot, millorada la previsió amb l’aeròdrom, l’Outlet i el conveni del Consorci de la Zona Franca (CZF). Tres temes que no obeeixen a una voluntat exclusivament municipal.

Com valora la tasca de l’oposició política?

Si mirem les actes dels plens veurem que les coincidències han estat més que les diferències. Però les primeres han estat silenciades per les segones, ja que han estat diferències de model, que han marcat una legislatura realment moguda i complexa. No hem estat capaços de coincidir amb l’oposició, en la seva totalitat o parcialment, en temes com Pla Director Urbanístic, l'aeròdrom corporatiu, l'eix ferroviari, el polígon del Consorci de la Zona Franca (CZF), i altres temes de molt pes que han marcat més les diferencies, que han generat més pes mediàtic i més opinió.

Llàstima que aquest clima de cercar el pacte entre diferents s’ha vist estroncat per les falses i greus acusacions d’en Carles Casanova com a portaveu d’ERC – Òdena. Acusacions que de forma molt tímida ja estan matisant, i que pensem que són petites passes en el sentit adequat, tot i que les rectificacions hauran de ser de la mateixa força que els titulars que ens acusaven. Per tant, la valoració és la d’un segon mandat marcat per canvis substancials de planejament en principi no previstos, que han condicionat la relació del govern amb l’oposició. Per les coincidències en molts temes mes ordinaris la relació hauria de ser molt bona, deixant els últims fets protagonitzats per ERC, que valorem tristíssims.

D’altra banda, com està afectant al municipi l’actual crisi econòmica?

Com a la resta de la Conca i la comarca. Tenim un prop d'un 20% d'atur i no són dades massa bones. Fem política econòmica de primer nivell, com el polígon CZF, l'Outlet o l'aeròdrom corporatiu, que té clarament un àmbit supramunicipal, però els resultats són a mig i llarg termini. I fem política econòmica de proximitat, amb tallers i plans d’ocupació, ajuts per l’arranjament dels habitatges de la gent gran, o properament el projecte Treball als Barris.

Totes aquestes iniciatives ho fem amb la col·laboració del Servei d’Ocupació Català (SOC) i la Diputació de Barcelona. Mesures d’impacte que amb el fons estatal d’inversió local (FEIL) intenten contenir l’atur, cercar noves oportunitats i repartir de la millor manera un bé escàs en aquest moment com és la feina. I per últim, aprofitem el Pla de Barris i el baix endeutament del municipi per fer les inversions municipals més importants dels 30 anys de democràcia generant ocupació, moviment econòmic (proveïdors de materials, empreses locals auxiliars, restaurants, bars, etc) i confiança en la gent per fer front a aquest moments de crisi dura i global.

S’han beneficiat d’algunes ajudes econòmiques d’altres administracions superiors?

Naturalment, del Pla E o fons estatals d’inversió (FEIL), amb uns 460.000 euros; del Pla de Barris de la Generalitat, amb un 4,5 milions de la Generalitat, d'una inversió total de 9 milions; la participació a la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, de la Diputació de Barcelona, que ens han correspost uns 250.000 euros, sense contar ajuts tècnics específics tant per administració general com per a la redacció dels treballs per a la recuperació del Turó del Castell i el poble antic; i finalment, la participació en els Plans Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat de Catalunya, que ens han correspost pels projectes presentats uns 412.000 euros.

Quin és el missatge que l'Ajuntament transmet als veïns i veïnes en plena crisi econòmica?

Que hem de treure conclusions i que hi ha errors que no els podem tornar a repetir. Que el mercat tot sol no es bo, i necessita de la política per a corregir l’especulació i la creació de bombolles que esclaten sempre als nassos dels més febles. Que ens en sortirem, com sempre ho hem fet, amb rigor, austeritat, valorant el sacrifici i el treball. Que des de l’ajuntament s’està fent el correcte en el sentit de ser valents. Ens toca a Òdena, i a altres, però, en primer grau a Òdena, posar el sòl per fer que el conjunt de la Conca i la comarca tirin endavant, i sortim enfortits de la crisi i amb els deures fets per cercar millors i més oportunitats de futur.

I el futur econòmic del poble, per on passa, després d’aquesta crisi?

Per l'Outlet, el polígon del CZF (Consorci Zona Franca), la Zona Logística, l'Aeròdrom Corporatiu i en el seu defecte d’aviació general, nous sector industrials encerclant l’aeròdrom i Les Gavarreres; per la recuperació del turó cercant visitants; per les formes tradicionals de pagesia i ramaderia, potenciant productes de valor afegit, oli, vi, carn de qualitat i altres; per les noves formes de dinamitzar el món rural, la restauració, les cases de turisme rural i de colònies, el turisme cultural i natural, el cultiu de flors, els productes d'horta, de cria i cura de mascotes (grups zoològics; per potenciar l’espai natural per l’esport: trial, senderisme, 4x4, quads, equitació, bici de muntanya i altres complements.

Passa per propostes agosarades per ubicar espais súper especialitzats aprofitant les comunicacions actuals i sobretot futures, en els camps del coneixement, la tecnologia, l'empresa, la universitat, la industria de l’art (teatre, cinema, etc), els serveis públics (seguretat, emergències, etc). Com han fet altres municipis i ho han aconseguit, i com en el territori han fet emprenedors locals amb el projecte NBOWM.

Com vostè ha explicat, Òdena ha estat part implicada en alguns dels projectes comarcals més actuals com són l’aeroport corporatiu, l’outlet...

Nosaltres hem estat del tot imprescindibles en l’aeroport corporatiu, tot i que sense una ciutat com Igualada, que aporta la massa crítica suficient, seria del tot impossible. Igualada és a més capital de comarca i forma amb Òdena el consorci de l’aeròdrom. En relació a l’Outlet, tot i la història del procés a la que no faré esment, per ubicació i comunicació no és un projecte de Conca sinó de comarca i, amb el seu valor afegit de la proximitat a Igualada, referent arreu del país.

A quina vegueria creu que hauria de pertànyer el seu municipi? Per què?

A la Regió 1, l’àrea metropolitana. Així es va manifestar Òdena en el Consell d’alcaldes del Consell Comarcal de l’Anoia fet a Calaf en el seu moment. I Òdena es va manifestar així perquè en seu de Ple va aprovar el mandat passat aquesta voluntat, per deu dels onze regidors; una regidora de CiU en una votació on es va donar la llibertat de vot, va votar per la Regió 7, Catalunya Central.

Òdena te un front amb Vilanova del Camí i Igualada que es el pla de les Gavarreres, que està creuat per l’antiga NII. Es el motor econòmic del municipi, tot i que també té un pulmó verd a tocar del Bages. Òdena es un municipi frontissa en aquest sentit, però la relació amb La Conca es estreta. També amb la seva capital, Igualada, que històricament va rebre el títol de carrer de Barcelona: nosaltres tenim una façana important en aquest carrer. El que sí que entenc que no som és Penedès. Hi podria haver el dubte de la Regió 7, on tenim tibada cultural (pubillatge) o de defensa de medi natural (ADFs), però no amb el Penedès.

Molts pobles estan apostant per la participació política, en accions com la renovació del POUM o la Llei de Barris. En el cas del seu municipi han incorporat aquest àmbit a la seves polítiques?

Segurament es deu referir a la participació ciutadana, la participació política està del tot garantida. Tan en el POUM com en la Llei de Barris nosaltres tenim tenim engegada i en marxa aquesta participació ciutadana. El de POUM va congregar a prop de 150 veïns i veïnes en la seva presentació a la participació, però cal veure quins han donat el pas de la inscripció; en les properes setmanes es resoldrà la participació pròpiament, restant períodes de suggeriments i d’al·legacions, que també es poden entendre com a participació.

En el projecte del Pla de Barris es va començar amb participació ciutadana sota el nom Taller de Barri a l'hora de definir el projecte a presentar. Acordant la recuperació de la plaça major com a centralitat municipal, invertint la prioritat vial dels carrers que donen a la plaça i fer itineraris per als escolars, entre d’altres actuacions. Ara comencem el segon Taller de Barris per a definir quins serien els criteris de treball pels tècnics, en un concurs de idees en la transformació de la plaça, a fi de recuperar la centralitat, no ja perduda perquè no la va tenir mai, ja que sempre ha estat un lloc de pas i no d’estada.

I en relació a les TIC, quines accions fetes i mancances a corregir destacaria?

Sobre noves tecnologies també hi ha projectes importants i no definits encara en aquesta entrevista al Pla de Barris. S’ha fomentar l’aprenentatge o alfabetització informàtica a col•lectius d'adults en general i de gent gran en particular. S’han creats espais Wifi al municipi per fer que la gent pugui fer ús d'Internet sense fils i de franc. Aquests espais seran la Plaça Major i el parc de La Font. També hi ha el projecte Wimax, per a garantir a l’administració un servei de qualitat i alhora oferir a bon preu aquest servei del municipi a qui tingui dificultats per accedir a Internet, per treballar amb qualitat suficient.

Finalment, a nivell personal, quants anys fa que es dedica a la política, quants en fa que és alcalde, i quines expectatives té de cara a futur?

Me he dedicat sempre a la política, a la política de partit. Des que anava a l'institut, la política ha estat sempre la meva passió. La meva dedicació a la política està per damunt del fet que ara sigui alcalde i abans hagués estat regidor. Deixaré de ser alcalde però no m’imagino no fent política. Ni que no mes sigui com a militant del meu partit de sempre, l'ideari del qual continua essent viu, i amb molta feina a fer. Un ideari de justícia social, llibertat i solidaritat entre els pobles. Les velles idees republicanes. Un partit del homes i dones treballadores, no nacionalista, federal i amb vocació internacional.

Porto com alcalde aquest mandat i l'anterior; per tant sis anys. Tot i que vaig estar anteriorment a l’ajuntament per un període de vuit anys, al govern i amb l’Albert Mensa com alcalde; una experiència molt enriquidora. El futur sempre és incert. Jo tinc excedència i incorporar-me a la meva feina, recuperant als meus companys i amics en millors condicions que les actuals, no estaria pas malament.