//Plugins sense CDN ?>
El pla no aclareix on s'ubicarà el futur aeroport corporatiu-empresarial de Catalunya i es limita a dir que hauria d'estar a prop de Barcelona, tenir bones connexions viàries i ferroviàries i tenir possibilitats d'expansió. A més, s'anuncia un procés de concurrència pública obert als ajuntaments que estiguin interessats a acollir aquesta infraestructura. L'objectiu és alleugerir la pressió creixent de l'aviació corporativa i esportiva sobre els aeroports de Barcelona i Sabadell.
Bona part dels representants polítics, econòmics i socials de la Conca d'Òdena donen suport a que l'aeròdrom d'Igualada-Òdena sigui el que aculli el futur aeroport corporatiu de Catalunya, així com també ho determina un informe tècnic encarregat pels ajuntaments d'Igualada i d'Òdena.
Però segons que va poder confirmar anoiadiari·cat, la Cambra de Comerç de Manresa també vol que l'aeroport corporatiu s'ubiqui al Bages, fet que va generar dures crítiques de l'alcalde d'Igualada, Jordi Aymamí. L'economista Ramon Tremosa també opinà per a anoiadiari·cat que l'aeroport corporatiu seria un motor excel·lent per a l'economia anoienca.
De deu aeroports i aeròdroms a vint-i-un
Actualment, Catalunya compta amb deu aeroports i aeròdroms, i el pla tindrà en compte, a més de la millora d'aquestes infraestructures existents, la construcció d'onze nous aeroports i aeròdroms. També incorpora els aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Sabadell, gestionats per AENA, en previsió del desenvolupament estatutari.
A més dels aeroports comercials existents, el govern en preveu quatre de nous, i fixa les línies estratègiques per a cada infraestructura. En el cas del de Barcelona, situa com a 'màxima prioritat' la seva consolidació com a aeroport amb connexions de llarg recorregut, de vols intercontinentals, sobretot davant la imminent posada en marxa de la nova terminal. Pel que fa a Girona, el pla el situa com un cas paradigmàtic d'aeroport de tarifa reduïda a escala europea, tot recordant que AENA preveu arribar als 10 milions de passatgers el 2015. Els objectius de Reus són convertir-se en infraestructura internacional i assolir els 7 milions de passatgers l'any 2020.
Quant als aeroports de nova construcció, el pla preveu la posada en marxa de l'aeroport de Lleida-Alguaire el segon semestre del 2009, ja que la seva construcció està molt avançada, amb objectius de trànsit al voltant dels 400.000 o 500.000 viatgers anuals. També es preveu aprofitar les sinèrgies amb les activitats de recerca, logística i industrials que es podrien ubicar a l'entorn de l'aeroport per a activitat de càrrega aèria. A més, es proposa la propietat de la Generalitat i la gestió a càrrec de la iniciativa privada.
Pel que fa a l'aeroport Pirineus-Andorra, el Govern té la intenció de portar a terme una actuació en els propers mesos que permeti la reobertura de l'aeroport de la Seu d'Urgell. L'aeroport Pirineus-Andorra es concep per donar servei a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya, i a Andorra, vinculant-ho al turisme de muntanya. Es preveu endegar en els propers mesos el Pla Director de l'Aeroport.
L'objectiu principal de l'aeroport de les Terres de l'Ebre serà connectar la zona sud de Catalunya amb la resta del país, i es preveu que s'ubiqui entre Tortosa i Amposta. Es preveuen vols xàrter i aerotaxi, així com donar suport als serveis públics sanitaris i de bombers. Actualment, s'està iniciant el procés de tramitació, que ha d'incloure el Pla director i l'estudi de viabilitat econòmica. Això també permetrà definir el model de gestió de la instal·lació i establir-se el grau de participació pública i privada.
Pel que fa als aeròdroms, el Govern preveu diferents actuacions de millora als set existents: Sabadell, Igualada-Òdena, la Cerdanya, Empuriabrava, Calaf-Sallavinera, Sant Fruitós de Bages i Alfés. El pla preveu set aeròdroms nous i ja s'estan tramitant els plans directors: Lladurs, Cervera, Tremp, Arnes, Ribera d'Ebre, Prat de Moià i Viladamat. A més, el pla s'obre a l'anàlisi de la viabilitat d'aeròdroms al Priorat, Vallmoll, el Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls.
El Pla d’Aeroports 2007-2012 no va ser aprovat el desembre, sinó que va sortir a informació pública, període que va ser ampliat fins l’abril de 2008. Després de... Llegir més tenir en compte algunes al·legacions, s’han ajustat alguns punts del pla de manera que la "nova versió ha sortit aquest any", per això es diu 2009-2015. Per altra banda, has de saber que els Plans Directors han de ser actualitzats cada 5 anys, així que no t’extranyi que el Pla del 2003 hagi quedat obsolet.
Quin tip de riure.
Al 2003 ja teníem un Pla d’Aeroports. El desembre de 2007 es va aprovar el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007-2012.
Ara aproven Pla d’aeroports,... Llegir més aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015 de tan be que devien fer l’anterior.
Al 2007 n’eren 394 el milions a invertir. Ara en són 1.582.
Si que devia estar ben fet el primer que 3 anys d’acabar-se el període del Pla ja n’han hagut de fer un de nou.
Així anem, fent bullir l’olla dels nostres polítics i cada dos anys fem una roda de premsa per fer veure que fem alguna cosa.
Més que un pla per fer volar avions sembla un pla per “fer volar coloms”
Jordi
Barcelona
21 de gener 2009.12:11h
Enlloc de fer tants plans, millor seria fer realitat les infrastructures que fan falta a curt termini. Si, CURT !