El Govern nomenarà en breu el primer delegat territorial del Penedès

En les properes setmanes -probablement en el pròxim Consell de Govern- es nomenaran els vuit delegats territorials de la Generalitat d'aquesta legislatura. Vuit delegats per a vuit àmbits territorials -que es corresponen a les vegueries-, cosa que inclou per primera vegada la demarcació del Penedès. Aquest territori reuneix 25 municipis de l'Anoia, l'Alt i Baix Penedès i el Garraf. És la vuitena vegueria creada, després d'anys de pressió des del territori penedesenc i en especial de la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP). La darrera delegada de la Catalunya Central, Laura Vilagrà, n'era dels 33 municipis. El nou delegat gestionarà per primer cop una Anoia fraccionada.

La PVP demana que després que l'any passat el ple aprovés la llei d'adaptació de Vegueries a la creació de la Vegueria del Penedès, "ara cal desplegar-la de manera urgent i completa". El pas posterior és que es determini quina serà la seu de la vegueria per part del Parlament. Però amb la Llei de Vegueries congelada i sense poder-se desplegar perquè xoca amb la divisió provincial espanyola, d'aquesta estructura territorial catalana només en resta el delegat. Sí que, amb tot, es podran desplegar les delegacions de les conselleries una vegada estigui nomenat el delegat i hi hagi decidida una seu. Els alcaldes de les quatre capitals comarcals, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca i El Vendrell, van decidir fa més d'un any per consens com seria la distribució de les delegacions.

L'aspiració de la PVP, segons afirma el portaveu Fèlix Simon, és "que tinguem totes les delegacions de conselleries possibles, com el cas de Tortosa, seu de l'Ebre". Volen la creació de quatre oficines d'atenció al ciutadà a les quatre capitals comarcals, on es vincularien les seus territorials d'"Ensenyament, Salut, Territori i Sostenibilitat, Cultura, Empresa i Coneixement, Agricultura, etc.".

Ampliació del Penedès?

En un escenari on l'Anoia queda partida, les afinitats territorials podrien repartir també altres comarques i sumar més superfície al Penedès. Segons la PVP, "hi ha interés a la rodalia de Martorell des del Penedès Montserratí, i cap a ponent, la Baixa Segarra, amb Santa Coloma de Queralt, o el Camp de Tarragona amb Querol, etc".

La incorporació d'aquestes zones augmentaria en uns 100.000 habitants la població del Penedès, sobretot amb l'addició de la zona montserratina. Asseguren que "el Penedès és un territori plurinodal obert al possible creixement. Parlem d'una regió sense centre nodal únic, on cada un dels quatre nodes principals les capitals comarcals tenen una posició igual dins la xarxa. Són les millors condicions per trobar el bé comú".

El pla parcial, per un altre camí

D'altra banda, es continua amb la redacció del pla parcial urbanístic del Penedès. Aquest procés depèn d'una altra conselleria -en el cas de les delegacions territorials és de Vice-presidència- com és Territori i Sostenibilitat. El pla es va anunciar per a finals del 2016, però encara no s'ha enllestit i primer encara cal fer públic el catàleg del paisatge.