Igualada s'adhereix al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

A través d'una moció que ha estat aprovada amb les vots favorables de CIU, ERC, el PSC, i ICV-EUiA i els vots en contra de PxC i PP, s'afirma que 'al llarg dels darrers mesos han estat múltiples i diverses les manifestacions del poble de Catalunya a favor de la necessitat d’exercir el dret a decidir' i que s'ha 'iniciat un procés de transició nacional pacífic, democràtic i que té com a objectiu celebrar una consulta sobre el futur polític de Catalunya i donar millors respostes a les dificultats que Catalunya pateix, a les moltes dificultats socials que requereixen una resposta des de l’estat del benestar que tan amenaçat està avui'.

E dia 6 de maig d’enguany es va celebrar una cimera de partits a la Generalitat de Catalunya sobre el dret a decidir i un dels resultats que se’n van derivar és la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la primera reunió del qual es va celebrar el passat 26 de juny al Parlament de Catalunya. L’acte va aplegar una quarantena d’entitats de la societat civil, inclosos els principals agents econòmics i socials del país, a més d’una àmplia majoria política.

Posteriorment, en compliment de l’acord del Parlament de Catalunya pel qua es va aprovar la creació de la comissió parlamentària d’estudi del dret a decidir, el 4 de juliol ha quedat constituïda aquesta comissió, amb la finalitat d’estudiar i impulsar les iniciatives polítiques i legislatives que ha d’adoptar el Parlament de Catalunya en relació amb el dret a decidir i les vies possibles per poder-lo exercir.

Segons l'equip de govern i tal com s'expresa en la moció 'ens trobem immersos, en un procés democràtic cabdal i extraordinari, que requereix aplegar els màxims suports'.

A través de l'aprovació de la moció l'Ajuntament també ha aprovat promoure l’adhesió de les entitats civils, culturals, econòmiques, socials, empresarials del municipi al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, 'amb la finalitat d’ampliar el suport de la societat civil al procés cap a l’exercici del dret a decidir'.

Des del PSC, Jordi Riba ha manifestat que el seu grup havia donat llibertat de vot als seus regidors, però malgrat tot, en termes generals ha afirmat que 'malgrat la complexitat del tema en el sí del nostre partit, apostem per la possibilitat d'una consulta o referendum'

Pere Calbó, del PP, ha declarat que 'el procés que vostès descriuen no té com a objecte fer una consulta per decidir el futur de Catalunya, sinó que servirà per celebrar formalment una consulta per declarar la independència de Catalunya'.

Montserrat Mateu, d'ICV-EUiA ha declarat que 'ens hagués agradat que la moció hagués fet referència al desmantellament de l'estat del benestar i el context de retallades, però hi donarem suport tal com vam fer en el Parlament de Catalunya'. Mateu ha aprofitat per demanar que es retiri la pancarta de la façana de l'Ajuntament 'Catalunya nou estat d'Europa'.

Robert Hernando, de PxC ha afirmat que la consulta 'és un eufemisme per amagar el secessionisme, provocant una fractura entre amics, famílies... Estem a favor del dret de decidir però no a favor d'una consulta secessionista'. Hernando també ha demanat la retirada de la pancarta de la façana de l'Ajuntament i ha afegit en relació a l'estelada de la rotonda del canaletas que 'han col·locat unilateralment una bandera sectària al mig de la ciutat i per això no poden donar-nos lliçons sobre el dret a decidir'.

El regidor d'ERC, Joan Requesens ha manifestat en el torn de rèplica al PP i PXC que el procés pel dret a decidir es tira endavant perquè 'vostès tinguin oportunitat de votar que no'

En el mateix sentit ha parlat l'alcalde de la ciutat Marc Castells, que ha assegurat que 'Nosaltres fem el possible perquè vostès puguin votar que no, i vostès fan l'impossible perquè nosaltres no puguem votar i no puguem exercir el dret a decidir'.