'Igualada ha de ser un bon laboratori del canvi'

L’Anoia és una de les comarques amb més atur de Catalunya. CIU ha pensat en algun ‘pla de xoc’?

En primer lloc el que cal és ser conscients d’aquesta situació, i després radiografiar l’activitat industrial existent: no només pensar en noves empreses, sinó ajudar les que ja hi ha i modernitzar el teixit industrial. En segon lloc, cal tornar oferir l’Anoia com a comarca industrial i millorar-ne les infraestructures. Pensem que la comarca ha de formar part dels territoris d’urgent reindustrialització, la situació d’ara és molt preocupant. Per exemple, l’Anoia hauria de ser territori preferent en àmbits com el desplegament de la xarxa de banda ampla.

I millorar les comunicacions...?

En aquest sentit, des de CIU trobem patètica la cobertura actual en transport ferroviari: no pot ser que per anar d’Igualada a Barcelona es tardi una hora i quaranta minuts! L’Eix Transversal Ferroviari és una infraestructura pensada a llarg termini, per això proposem desenvolupar-ne primer una part concreta: el ramal que ha d’unir Cervera, Igualada i Barcelona, i que ofereixi trens amb una velocitat competitiva. Desdoblant el carrilet no resoldrem la rapidesa.

També hi ha l’aeroport corporatiu. Quina posició hi pren CIU?

Pensem que és una infraestructura bàsica, i ens comprometem a fer-la viable, que no es quedi parada com sembla que ha quedat ara. L’aeròdrom Igualada-Òdena ha de ser una realitat, és un projecte que pot ser un revulsiu per a la comarca.

Encara en l’àmbit de les comunicacions, heu dit que suprimiríeu els trams de 80 km/h d’entrada a Barcelona. Actualment l’accés des d’Igualada amb cotxe o autobús es fa per una d’aquestes vies, penseu posar-hi en marxa els carrils bus?

En general parlem de carrils per a vehicles d’alta ocupació —és a dir, amb més de tres passatgers— per a totes les vies d’accés a Barcelona que habitualment es col·lapsen, com és el cas d’aquesta.

De cara a les eleccions del 28N, totes les enquestes us donen la victòria. És perillós un possible ‘excés de confiança’?

De fet, el principal problema que tenim avui pot ser l’excés de confiança, perquè els resultats de les enquestes acaben generant dues actituds: la dels votants que ho donen per fet, i que pensen que ja no cal anar a votar; i la d’aquells que volen condicionar-nos amb el seu vot, compensar-nos votant una altra força. I això és terrible no només per a CIU, sinó per a Catalunya: necessitem un govern fort, sobretot en un context de crisi econòmica i de crisi política en les relacions amb l’Estat espanyol. I no tinc cap dubte que si el tripartit suma, tornarà, encara que s’hagi dit que no. I això ens portaria altra vegada a un govern feble.

Per tant, no contempleu possibles pactes?

Treballem fort perquè això no sigui així, només amb un govern fort podrem tirar endavant.

A quin electorat us dirigiu?

Som conscients que ens trobem al mig del panorama electoral. A part dels nostres votants, ens dirigim a ciutadans desenganyats amb el PSC i ERC, gent que estima el país però que no vol un altre tripartit, i que saben que nosaltres som una alternativa. També gent que va votar el PP però que se sent desconcertada per la campanya anticatalanista que està fent. D’alguna manera, cridem al vot útil.

Un dels temes centrals de la campanya és la independència de Catalunya. Vosaltres proposeu el concert econòmic, però des d’altres formacions es diu que aconseguir això és impossible...

No és cert que sigui més fàcil assolir la independència que el concert econòmic. Tot té la seva dificultat, però el concert econòmic és profundament transversal: sociològicament, hi ha a favor persones de totes les ideologies i orígens... Hi ha un gran recolzament per a aquesta via, un suport homogeni i compacte. A més, no és cert que s’hagi de modificar la Constitució per aconseguir-lo. El concert econòmic és del tot possible.

CIU també ha notat l’aparició de noves formacions polítiques, amb membres del partit que han optat per adherir-s’hi. Com ho valoreu? Hi ha una tendència ‘a voler més’ per Catalunya?

Des de la mateixa CIU hem detectat que l’exigència del país va més enllà del que anava anys enrere, que ha evolucionat, i així ho hem incorporat. La lliçó de l’Estatut ha fet més evident el problema de Catalunya amb Espanya. Però des de CIU volem fer passos sòlids, i el pas més sòlid que podem fer ara és en el terreny fiscal. Ara hi ha prou base per tirar-ho endavant.

Personalment, no critico cap de les formacions polítiques sorgides recentment, i menys quan són catalanistes, però sí que adverteixo que hi ha un risc: ‘divideix i venceràs’... Cal fer passos endavant però segurs.

I en clau més local...

Penso que Igualada ha de ser un bon laboratori del canvi. A aquestes alçades no és normal que no hi hagi alternança, i això provoca un cert ‘apoltronament’: d’aquesta manera, Igualada es va esborrant progressivament del mapa. A Igualada i a l’Anoia és molt vàlid el discurs del canvi, que Catalunya necessita urgentment.