Illa treu del calaix el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari

L’any 2010 la Generalitat de Catalunya va aprovar el planejament urbanístic d’un dels projectes d’infraestructura més ambiciosos concebuts al país: l’Eix Transversal Ferroviari (ETF). La iniciativa pretenia transformar el mapa ferroviari català amb una nova línia que connectés Lleida i Girona travessant l’interior del país, sense haver de passar per Barcelona. Cinc anys abans, el juliol del 2005, i sota la presidència de Pascual Maragall, el Govern presentava l’estudi de les alternatives de traçat del futur Eix Transversal Ferroviari.

L’objectiu era clar: trencar el model radial de transport centrat a l’àrea metropolitana i crear un corredor ferroviari potent que unís les principals ciutats de l’interior, facilitant tant el transport de passatgers com el de mercaderies.

Un corredor ferroviari de Lleida a Girona

Tal com va anunciar el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, el projecte preveia una línia d’uns 254 quilòmetres de longitud que travessaria diverses comarques de Catalunya i passaria per 57 municipis, amb estacions a Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona.

El traçat també incloïa connexions estratègiques amb altres infraestructures del país. Per exemple, es plantejava un ramal entre Igualada i Martorell que permetria enllaçar amb la xarxa ferroviària cap a Barcelona i amb el port de la capital catalana. A més, el projecte contemplava connexions amb infraestructures com l’aeroport de Lleida-Alguaire i l’aeròdrom d’Igualada-Òdena.

Una línia moderna per a passatgers i mercaderies

L’Eix Transversal Ferroviari estava concebut com una línia mixta, preparada tant per al transport de passatgers com per al de mercaderies. En el cas dels trens de viatgers, s’estimava una velocitat màxima d’uns 250 km/h, cosa que hauria permès reduir considerablement els temps de desplaçament entre diferents punts del territori.

Segons les previsions inicials, el trajecte entre Girona i Lleida es podria fer en aproximadament una hora i vint minuts, una millora substancial respecte a les connexions existents.

El projecte també destacava per la seva complexitat tècnica. Una gran part del recorregut havia de discórrer en túnel, amb l’objectiu de superar les dificultats orogràfiques de la Catalunya interior i minimitzar l’impacte ambiental.

Una inversió de gran magnitud

La construcció de l’Eix Transversal Ferroviari es calculava en uns 6.500 milions d’euros, una inversió molt elevada que reflectia la dimensió i l’ambició del projecte.

L’aprovació del Pla Director Urbanístic el 2010 va servir per reservar els terrenys i definir el traçat, un pas imprescindible per poder desenvolupar la infraestructura en el futur.

La crisi econòmica i l’Estat van posar el fre

Malgrat l’ambició del projecte, la seva execució no es va arribar a iniciar. L’esclat de la crisi econòmica del 2008 i les restriccions pressupostàries dels anys següents van obligar les administracions a replantejar moltes inversions en infraestructures.

A aquesta situació s’hi va afegir la priorització d’altres corredors ferroviaris, com la xarxa d’alta velocitat o el corredor mediterrani, així com la falta de finançament estatal. Tot plegat va acabar deixant l’Eix Transversal Ferroviari aparcat en un calaix.

Un projecte que encara genera debat

Malgrat haver quedat al calaix, el projecte continua apareixent periòdicament en el debat sobre el futur del transport a Catalunya. Diversos sectors territorials i econòmics han defensat que un corredor ferroviari transversal podria equilibrar millor el desenvolupament del país i reduir la dependència de Barcelona com a node central de la mobilitat.

Darrerament, el Govern català ha tornat a reactivar estudis tècnics per analitzar si el projecte es podria recuperar o reformular en una versió actualitzada, adaptada a les necessitats actuals del sistema ferroviari, traient la pols al projecte.

Una oportunitat per a les comarques de l’interior

Per a territoris com l’Anoia, el Bages o Osona, l’Eix Transversal Ferroviari representava una oportunitat per millorar substancialment les connexions ferroviàries. En el cas d’Igualada, el projecte preveia una nova estació rellevant i la possibilitat de convertir l’entorn d’Òdena en un node logístic vinculat al transport ferroviari.

Tot i que la seva construcció encara és incerta, l’Eix Transversal Ferroviari continua sent, setze anys després de la seva aprovació, un dels projectes d’infraestructura més ambiciosos que s’han plantejat mai a Catalunya.

Reactivació de l’Eix Transversal Ferroviari: estudi i planificació actuals

El Govern de Catalunya ha decidit recuperar un dels projectes ferroviaris més ambiciosos del país: l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), que ha de connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona. Per això, ha encarregat a l’empresa pública Ifercat l’actualització dels estudis informatius que permetran definir amb més precisió traçat, fases i impactes.

Els treballs s’han basat en la planificació aprovada el 2010 i compten amb un pressupost de 5,46 milions d’euros, amb un termini estimat de redacció d’uns 18 mesos. L’objectiu del Govern és establir un corredor interior que combini transport de passatgers i mercaderies, alhora que descongestioni zones com el Penedès i el Vallès.

Segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, el projecte busca replicar l’impacte que va tenir l’eix transversal viari en la mobilitat catalana, però ara en clau ferroviària. “Si s’hagués executat fa dues dècades, molts dels problemes que tenim actualment a la xarxa no existirien”, ha afirmat recentment en roda de premsa.

L’ETF planteja un recorregut d’uns 254 quilòmetres que travessaria municipis com Cervera, Igualada o Martorell, amb l’objectiu de trencar la configuració radial centrada a Barcelona i avançar cap a un model més equilibrat i transversal.

El desplegament del corredor es preveu en dues fases. La primera unirà Lleida amb Martorell, passant per Cervera i Igualada, mentre que la segona prolongarà el traçat fins a Girona, amb final proper a l’aeroport gironí. Els nous estudis també analitzaran el traçat pel Vallès per evitar colls d’ampolla en punts crítics de la xarxa.

L’ETF serà una infraestructura mixta: els trens de passatgers podrien circular a alta velocitat (fins a 250 km/h), mentre que els de mercaderies ho farien a uns 140 km/h, amb apartadors específics que faciliten la seva operativa.

El projecte de la Generalitat es desenvolupa en paral·lel amb estudis del Ministeri de Transports, que contempla un corredor ferroviari d’alta velocitat centrat en passatgers i amb velocitats de fins a 350 km/h. Paneque ha subratllat la voluntat de treballar de manera “conjunta” amb l’Estat per evitar duplicitats i conflictes entre projectes.

L’Eix Transversal Ferroviari busca millorar la connectivitat de l’interior de Catalunya i redistribuir el trànsit ferroviari. L’increment de circulació que es preveu podria saturar punts clau de la xarxa, especialment al voltant de Tarragona, fet que fa que la infraestructura sigui considerada del tot necessària pel Govern.

Ifercat assumirà la redacció dels estudis i projectes necessaris, sense que, de moment, es prevegi que gestioni la línia un cop construïda. Si els terminis es compleixen, els projectes constructius podrien començar a redactar-se entre 2028 i 2029, amb l’horitzó de licitació i inici d’obres cap al 2030.